Dues recomanacions fruit de l'experiència (seré breu, però clara i útil):

1. Mai aneu a menjar entrepans a un forn de pa.

2. Mai aneu a menjar pastes a un bar.



Arguments:

1. Els entrepans sempre semblen fets d'una setmana abans (i en ocasions ho deuen ser...).

2. Les pastes sempre semblen fetes d'una setmana abans (i en ocasions ho deuen ser...).



Conclusió (que ningú s'ofengui, eh? ho dic pels familiars dels fornes, o propietaris de bars juju):

Els entrepans al bar i les pastes al forn!!

La teoria de com algú que agafa els apunts malament aprova els exàmens

Aquesta és la història d'una noia que anomenarem "Delicada". Temps enrere compartíem classes... I algun cop que faltavem, li demanavem els apunts. Però després, en estudiar-los, una s'adonava que les coses no quadraven.

Un cop vam fer resums d'un llibre, un capítol cadascuna, i .... ens ho va posar tot a l'inrevés, no eren petits errors, sino cagades conceptuals des de la idea principal...

La teoria d'avui és saber com cony s'ho feia per aprovar els exàmens.

Quan fem un examen, havent estudiat, acostumem a cagar-la de totes maneres, sempre hi ha alguna cosa que la cagues, i després dius "merda, ja sabia jo que l'estava cagant...". Doncs bé, aquest típic error de contestar malament, ella també el cometia. La Delicada contestava malament, però clar, com que prèviament ho havia estudiat malament, ho treia bé. Perquè doble negació ja sabreu que és afirmació. I si contestes malament el que creus que està bé, però en realitat està malament, estàs contestant bé per doble negació.

La resposta incorrecta malament, doncs està bé.

Així que ale, ja sabeu una altra manera d'estudiar cara els exàmens ;)

Fajitas de pollo (cuinades el 2 de gener de 2008 per la trastu, que no té res millor a fer que perdre el temps aprenen a cuinar menjar mexicà, i a sobre surten bones, per reforçar-me a perdre més el temps...)

3 de gener de 2008 a les 23.47h

Començo el post en un descans d'estudi (estudi relativament intens, però molt intermitent) de "l'assignatura" : Tècniques d'intervenció i tractament psicològic.

No he fet el post per compadir-me de continuar encara amb aquesta tormentosa i esgotadora assignatura, que arrossego de fa un parell d'anys i que ha acabat sent la realitat d'una auto-broma amb poca gràcia que vaig fer el primer cop que em va quedar suspesa:

- ottia tia!! em veig sent psicòloga menys Tècniques, t'imagines?? jejeje com va dir el Torregrossa a primer de carrera: no ets psicòleg si et queda una sola... jejeje - innocent de mi...

jejeje?!?! jejeje?!?! ni puta gràcia!! en fi, m'he promès que no m'autocompadiria, ja deixo que ho facin els altres ;)

Tornem a la naturalesa que volia que agafés aquest post. La meva idea era retrobar l'esperit amb que va ser iniciat aquest blog, recordar les raons de perquè va ser creat, el moment en què va ser creat, i que coi!, per tornar a fer teories ridícules i no tan ridícules, que ens alegren el dia, cançons enginyoses i no tan enginyoses que fem una tarda xisposa o no tan xisposa, o simplement anècdotes que explicades pel GT poden arribar a tenir mooolta gràcia (ja farem un post dedicat a explicar què és el GT).

I siguem sinceres/rs... estem en època pre-exàmens, i s'ha de fer tot el que no ets capaç de plantejar-te fer a les vacances ordinàries (quan no s'ha d'estudiar): s'ha d'ordenar l'habitació, fer neteja, cuinar, aprendre a planxar (sí...no sé planxar, què passa?), fer volts a la cuina, anar a la perruqueria?

En fi, fa temps que parlem amb la maduixeta de tornar a reactivar el Psicotaiks, i s'han donat les condicions idònies perquè això passi. Here we are!! (again...) <-- això per la Sareta, que sé que t'agrada ;) jajjajajja

I ell... m'acaba d'engegar.

Au, que vagi bé!

No és cap teoria, simplement..................................................... em venia de gust!

Avui em miro al mirall com sempre estic perfecta i vull anar de compres a posar-me encara millor.
Doncs sí, penso on puc anar. Roba mmm no, perfums mmmm no, perruqueries mmm no, llavors penso, on puc anar avui?
Definitivament, tinc la solució. Avui toca anar a la farmàcia. Però estic malalta? Em pregunto a mi mateixa, i la resposta és que no.
Però on em podem posar més guapa que allà? A la farmàcia tenen remei per les estries, per la cel·lulitis, pels mitxelins, per la caiguda del cabell, pels grans de la cara, per la pell, ... ja he trobat la solució, avui toca anar de compres a la farmàcia!
Entro i demano cremes i pastilles per tot: cames, panxa, cara, mans, .... tot el que em faci estar perfecta! Com estic! Fins i tot compro càpsules per eliminar hidrats de carboni, perquè el meu cos com no els necessita....
Des de què compro a la farmàcia trobo que sóc més feliç, ja no tinc estries, el bikini em senta millor, m’he aprimat 10 kg, sí sí noies la farmàcia és la solució. Allà et posen com les famoses, PERFECTES, elles a la TV surten radiants, com estic jo des de què compro a la farmàcia!
Ara a les farmàcies ja no venen medicaments com abans, no no ara són botigues per estar en forma (perquè els gimnasos i les dietes saludables no funcionen), entres i allà trobes informació de qualsevol cosa excepte de medicaments!
I jo em pregunto, 5 anys d’universitat per vendre’t una crema anticel·lulítica?
On hem anar a parar en aquesta societat?? El perfeccionisme no existeix!!!
Per cert si sou homes a les farmàcies només trobareu productes per no caure el cabell o per les arrugues, perquè com ja sou perfectes, vosaltres no necessiteu les farmàcies! Només és per dones!!
Per cert, algú ve demà de compres, aniré a la farmàcia de la cantonada de casa meva, algú s’apunta??Tenen de tot! xDD

Estem creant escola!!!

Hola a tothón (com diria el Palomino... jejeje)

No sé si ho sabeu, però la meva amiga la Lourdes és una fan de ja fa temps del Psicotaiks... i ara, basant-se en les nostres teories, n'ha creat una de nova... les regles del joc. M'ha fet ilu, així que la penjo per a que vosaltres, estimats blocaires, la pogueu també disfrutar!!

(* brasas = hòmens)

REGLAS DEL JUEGO¡! akí teneis otra dosis de Humor Cínico, eso sí, no tiene desperdicio ;-)

1. El terreno de Juego

Superficie de juego: weno, tp hace falta delimitarlo todo tanto...escoge la que kieras!!!

Dimensiones: Pueden ser variables...vamos, serán variables!!!

Marcación del terreno: eso está claro, el terreno hay que marcarlo...

Seguridad: la máxima, tu seguridad está por encima de todo, no lo olvides!!!

2. La brasa

La brasa puede ser cualkier tipo de plurimongui...eso si, luego tu verás las consecuencias de tu elección...

Reemplazo de una brasa defectuosa: vamos si es defectuosa pa q la kieres?!?!?! (es algo lógico, no¿?)

Decisiones internacionales y fundamentales

DECISIÓN 1: la brasa tiene q adorarte

DECISIÓN 2: la brasa tiene q mantenerse encendida

DECISIÓN 3: las brasa no es reaprovechable dentro del mismo grupo

3. El Número de Jugadores

Pos lo que tu seas capaz de aguantar y sobrellevar, eso si, nunca menor a......... ¿la docena? (éste punto aún está por negociar)

4. El Árbitro

Vamos tu mismo (poco objetivo, pero es lo q hay)

5. Los Árbitros Asistentes

Mmm, estos son los colegas. Confía en su opinión, son más objetivos q tu...

6. Duración del partido

Pues puede variar...depende de la brasa, puede durar...na y menos, o kien sabe toda la vida!!!

7. Brasa en juego o fuera de juego

Eso tb es un punto a tener en cuenta...y hay q tenerlo claro, las ideas claras (ante todo), si está en juego lo está y sino lo está pos no lo está.

Lo de ni contigo ni sin ti... no vale, no funciona!!!!!!

8. Procedimiento de tanteo

Importante hay que tantear el terreno de juego!!!

El procedimiento de tanteo se deja a elección de cada uno, cada uno tiene su estilo, y cada uno de nosotros tiene su PMI (personal manual de instrucciones).

Algo importante al tantear, es:

- ser consciente de tu propio PMI

- coger la idea del PMI de la brasa seleccionada

9. Fuera de juego

Decisiones internacionales y fundamentales

- Solo muestra interés con alcochol en las venas

- Le tira la caña a una amiga

- Suicidios emocionales seguidos de un periodo de estupidez y borderia aguda

- Cuando intenta otr@ ti@ ligar cntigo y se la suda

- Cuando repite la frase: cuidado no te pilles de mí...

- Y la más importante: CUANDO SOLO SIRVE PARA DECEPCIONARTE, AGOBIARTE, SUFRIR, RALLARTE...EXPULSIÓN DIRECTA!!!!!!!

*todo esto, puede dejar a cualquier brasa fuera de juego...debe dejarla fuera de juego!!!

10. Faltas e incorrecciones

Faltas sancionadas con una amonestación

Tarjeta amarilla: si no lo pilla

Faltas sancionadas con expulsión

Tarjeta roja: si no se moja

Expulsión: para el que se pasa de cabrón

Al banquillo: el que no da morbillo

11. Tiros Libres

Definiríamos como tiros libres los que haces tu mism@

- Directo: vamos sin roneos, claro clarísimo. Éste mecanismo puede resultar muy bien o muy mal...tiene sus riesgos, pero...

- Indirecto: dándole mil dos cientas vueltas a la perdiz. Con éste mecanismo es fácil que la brasa se apague en una de las vueltas...

12. El penalti

Pos mira el penalti mejor dejarlo eh? No la liemos!!!

13. El saque de banda

El saque de banda consiste en atacar en banda (como bien dice la palabra), es una estrategia bastante usada actualmente... hay mucho bándalo suelto...ya se sabe!!!

14. El saque de meta

El saque de meta es el más jodio... te crees que has llegao a la meta y noooo, te destierran!!! Las causas del destierro son, casi siempre, debido a desbrasamiento-desenamoramiento... y por eso es el más jodio, pq en el fondo hay sentimiento...

15. El saque de esquina

El saque de esquina es jodio tb, esquina esquinazo!!!! Vamos parecido al saque de meta cn la diferencia de que éste es a mala ostia... y como es a mala ostia, sin sentimiento alguno, aunk se te pasa antes si lo sufres digo yo, no?...

Es lo de la teoría sentimiento-emoción...y es lo q tiene la emoción:

o más intensa

o menos duradera

POS AQUÍ KEDAN LAS REGLAS DEL JUEGO, QUE LO PROMETIDO ES DEUDA, Y YO SIEMPRE CUMPLO LO QUE PROMETO...

YA SABEIS: DARME MÁS GRANDES NOCHES Y TENDREIS MÁS GRANDES TEORÍAS, REGLAS, Y GRITOS DE GUERRA!!! ;)

Escalfament global de l’espècie humana

Doncs sí senyors i senyores, estic indignada.
No suporto comentaris com “aquesta és una fresca”, “aquesta és una estreta”, “aquesta només escalfa”, .....
Però no ens adonem, fins i tot les ties ens diem aquestes coses. Això hem de canviar-ho.
Què passa? Clar, ja ho tinc, només escalfem les dones i ens fem enrera a l’hora de fer la paella sencera, no?
A no, millor encara, les ties només volem escalfar, clar, cuinar no ens agrada!!
Doncs sí, senyors de l’espècie humana masculina, a les dones sí, ens agrada escalfar, passar-ho bé i cuinar també, però sempre tot això en el moment en què ens ve de gust, com qualsevol en aquest món.
Perquè certament, els homes també escalfen, el que passa que clar ells tenen dret. Tenen dret a seguir-te el rotllo i no mullar-se, tenen dret a dir-te depèn què però desprès suar de la teva cara, tenen dret a estar amb dues persones alhora i ser tan feliços, tenen dret a enganyar-te i quan estàs penjada dir-te adéu que tot era un joc, ... doncs apa que sapigueu que tot això nosaltres també ho fem i estem orgulloses com vosaltres de poder fer-ho.
Però hem de canviar la mentalitat, en temes sexuals s’ha de ser també egoista i fer en cada moment el que ens ve de gust però sense posar etiquetes a les coses tant si ets home, com si ets dona. Algú sempre surt perdent i en altres situacions surts guanyant, però com a tot a la vida. Visca la llibertat sexual sense etiquetes i visca l’escalfament global de l’espècie humana!!!! xDDD

Sàpiguen vostès, senyors i senyores, que m'acabo de canviar de nick... una petita mutació:

LLARGA VIDA AL MADUIXOT!

Reflexions post-febrils

Alguns de vosaltres sabreu que tot just fa 24 hores, una servidora estava al llit amb 39,10 de febre i un malestar com si m'hagués passat un camió per sobre... però des de les 5 de la tarda o així que ja tinc una temperatura acceptable, i tot just fa un parell d'horetes que no em fa tant de mal el coll... així que he tornat una estoneta al messenger. I m'he posat a petar la xerrada amb la meva amiga la Lourdes, i després de comentar una sèrie de situacions, hem arribat a la següent reflexió:

No és el mateix liar-te amb un tiu perquè ell et mola, que liar-te amb un tiu perquè vas sortida.

Evidentment no és el mateix!

En un primer cas, és molt emocionant sentir el vuelco que et fa el cor quan veus que hi ha un apropament, quan només sentir la seva olor ja et tremolen les cames, quan la resta del món desapareix i només esteu els dos... quan sents les papallones a la panxa, quan una carícia minúscula et posa la pell de gallina... aaaaaaai que de puta mare són aquests moments, no m'ho negareu?!

En canvi, un lio per necessitat pura i dura, acostuma a ser algo més catàrtic, necessites desfogar-te, lo important ets tu i punt, ell és tan sols un estri, un objecte que has trobat, sense pensar-t'ho massa tampoc, total per un "aquí te pillo, aquí te mato"..., però és això, tan sols es tracta de tu, ell hi és, però com si no hi fos. De tant en tant està bé, però a la llarga ja no ho sé.

Bé, i això és lo de sempre... els descrits són els dos pols, els dos valors extrems. És possible que et trobis entremig? Tirant més a la dreta o a l'esquerra? Doncs sí: és possible, i probable, i tot.

En fi, tan sols ha estat una petita reflexió.

Seguim amb la banda sonora del Psicotaiks. Avui, una cançó que és força patètica, però que d'altra banda té una lletra de puta mare!!! Boníssima!! jajaja Ueeeee!!! <:o)

Lyrics to Avril Lavigne - Girlfriend

      Hey hey, you you
    I don't like your girlfriend
      No way, no way
    I think you need a new one
    Hey hey, you you
    I could be your girlfriend

    Hey hey, you you
    I know that you like me
    No way, no way
    You know it's not a secret
    Hey hey, you you
    I want to be your girlfriend

    You're so fine
    I want you [to be] mine         
    You're so delicious
    I think about you all the time
    You're so addictive
    Don't you know
    What I can do
    To make you feel alright
    ( alright alright alright)

    Don't pretend
    I think you know
    I'm damn precious
    And hell yeah
    I'm the mother fucking princess
    I can tell you like me too
    And you know I'm right
    ( I'm right I'm right I'm right)

    She's like so whatever
    You can do so much better
    I think we should get together now
    And that's what everyone's talking about

    Hey hey, you you
    (...)

    I can see the way
    I see the way you look at me
    And even when you look away
    I know you think of me
    I know you talk about me all the time
    Again and again
    ( Again again again)

     So come over here
     And tell me what I wanna hear
     Better, yet, make your girlfriend disappear
     I don't wanna hear you say her name
     Ever again
     ( Ever again again again)

     She's like so whatever
     (...)

     In a second you'll be wrapped around my finger
     'Cause I can, cause I can do it better
     There's no other, so when's it gonna sink in
     She's so stupid, what the hell were you thinking?


      Hey hey, you you
      I don't like your girlfriend
      (...)

        Hey Hey!

Ells creuen...

Nova classificació de tius: els que s'estimen massa i els que no (aquests últims poden ser o bé calçonassos o bé els omens com Déu mana, però no són aquests els destinataris d'aquest post).

Avui una pregunta oberta: debat.
Per què els tius que s'estimen massa també solen creure que "ells ho fan tot"??? És possible que no s'adonin de la nostra estratègia per a aconseguir-los? Però si sol ser algo evident! Joer tu... lo bo és que no és un cas concret, sino que en tenim la tira de casos empírics!! jajaja
Aaaai tontets tontets, que tendres ;)

EL TRASTORN DEL CORDERITO O LA CORDERITA

La majoria dels éssers humans han estat algun cop a la vida corderitos o corderitas d'altres persones, o bé han tingut al darrere seu a corderitos o a corderitas.

Comencem pel principi: què és un corderito/a? Un corderito/a és una persona, tiu o tia, que ha perdut el cul per un altre tiu o tia, als quals anomenarem Déu o Deessa. Els corderitos/as saben que el Déu o la Deesa tan sols els volen allà per a que els adorin. Al Déu o a la Deessa "no les amarga un dulce", i ja els hi va bé que el corderito/a estigui allà adorant-los i "bebiendo vientos" per ells... Fins i tot, en els casos greus, els Déus o Deeses pateixen d'un narcicisme patològic que els fa necessitar al corderito/a, necessiten mantenir-lo allà*, però això sí, sempre sense "haver-hi tema"... Diguem que són una mica com el perro del hortelano... "ni comen ni dejan comer". També els podem anomenar "calenta-braguetes" (femenines i masculines, òbviament).


El corderito/a té un problema, un conflicte, i és el següent: seguir-li el rollo al Déu/Deessa i veure que Aquest/a li fa cas, li provoca una sensació de benestar i "atontament" o "enconyament" o com vulgueu dir-li, que a curt termini és de puta mare, però que seguidament, topant-se amb la crua realitat (el Déu/Deessa passa olímpicament d'ell/a) el fa sentir com una merda.


CONSELLS TERAPÈUTICS:

A llarg termini, el millor és sudar del Déu/Deesa. Per què? Perquè l'enconyament de seguir-li el rollo al Déu/Deessa cronifica el trastorn. Sí, cronifica el trastorn. Fa impossible sortir de l'espiral. És el peix que es mossega la cua.

Així doncs, corderitos i corderitas del món, espavileu, i recupereu la vostra dignitat. Digueu "nunca máis" i tingueu ben present que heu de tallar aquesta situació, o sino, correu el perill de cronificar el vostre trastorn.


* d'això també se'n diu "manteniment del front"


P.D.: Dedico aquest post als meus corderitos, sobretot a l'últim, el meu corderito últim... bé, el meu ex-corderito, perquè el pobre ja ha "desparecido de combate"... xDDD. També dedico el post als meus Déus, i ex-Déus... caxo-cabrons!! jajaja

QUINA CULPA EN TENIM?

Les nostres mares sempre han volgut un bon home per les dones de la nostra generació, però el problema és que elles no sabien amb què ens trobaríem.
Som de principis dels anys 80 (qui diu principis diu mitjans) i clar, només naixien dones, molt guapes i simpàtiques TOTES, però només dones (extret de mare d’una de nosaltres).
Això està molt bé si t’interessen les dones, però que passa amb les que no? (parlant en termes sexuals).
Bueno, doncs llavors és quan et poses a analitzar el repertori que tenim ..... i amb què ens trobem??? Homes amb 22-25 anys immadurs!!!
En aquest moment, et pots plantejar potser mirar cap a generacions posteriors però, són iogurines, amb la mateixa mentalitat que els de la nostra generació, i si no volem uns per què fixar-se en els altres que són iguals? Em pregunto.
Cal destacar però, que els homes de les noves generacions estan molt bons i són molt guapos, en comparació amb els de la nostra generació, però clar, tampoc cal fer de mama quan estàs amb algú no?
Arribem al final de les opcions que queden, i trobem que només ens queda mirar de cara a generacions anteriors a la nostra (ens referim a 30 endavant). Aquí hi ha més popurri de població. En primer lloc, trobem els que s’han quedat als 20 anys de mentalitat, en segon lloc, els que sembla que tenen ja 50 anys i en darrer lloc, podem trobar els que estan una mica “millor”.
Doncs només em queda dir que sí, noies de la nostra generació, cal remenar bé en aquest últim sector perquè és la única opció que ens queda, però vigileu que alguns enganyen.

Avui en dia el tema buscar feina i sobretot vinculat als teus estudis, tots sabem que és difícil. Però he estat pensant diverses tècniques que millorarien la recerca.
Primer, i molt important menjar l’orella a les persones implicades, és a dir, jefes i companys, és el que es vindríem anomenant .... fer la pilota. Cal dir que, no tothom serveix per fer-ho, però tenim experts al voltant que ens ajudarien encantats, només cal passar una tarda amb ells i alguna cosa agafes dels seus comentaris, sobretot no oblidis dur la llibreta de notes per apuntar-les, no tenen desperdici.
En segon lloc, hi ha uns animalets molt macus que són els hàmsters, tenen fama de treballadors; ells corren tot el dia a la roda, es renten sovint, tenen tot ordenadet, ... tot i que són una mica guarros, però això millora amb l’edat. Doncs bé, he pensat que tenir una cara semblant al hàmster dóna punts a l’hora de trobar feina. Ja que com he dit, la fama de treballador ve reflectida en aquesta curiosa cara. Conec algun cas i us asseguro que funciona. Inconvenient dels que no podem tenir aquesta cara, doncs que la cirurgia avui en dia esta molt cara.
Finalment, si estàs bo (o les jefes o jefes creuen que ho estàs), també guanyes punts, suposo que és una manera d’alegrar la vista al personal. Sí, ja sé que sona masclista, però realment crec que dóna molts punts.
Així que si pensàveu que trobar feina era molt difícil, ara podeu veure que sí, però que tot té solució. O almenys crec que està bé tenir referents com algun cara hàmster, algun que fa molt la pilota o algú que es creu estar molt bo o ser guapu (i ser reforçat pels companys/es) per saber que la vida laboral és dura, però que tenim solucions a l’abast.

Aquí unes imatges per fer-nos a la idea de com hauria de ser aquesta cara:

Increíble, però cert...

Qui ens havia de dir a la Maduixeta, la G i a mí que anant tan tranquil·les per Sancuiat (jeje) ens trobaríem 20 euros enganxats al radiador del cotxe? Realment aquella dona que ens va avisar encara deu estar flipant... xDDDDDD

16/03/2007