Aquest post és de vital importància, i com a tal l'hem escrit les 4 teòriques del bloc en grup, cooperant i aportant valuoses joies informatives i avaluatives. Aquí en tenim el resultat:

Els fronts

Obrir fronts. Quan obrim un front, és quan tenim un lio amb un tiu. Però a vegades les coses són ambigües.

Diagnòstic diferencial:
Pregunta: es pot considerar un front una relació de tensió sexual mútua, sense arribar a el que se'n diria, "lio"? NO! En un front el lio ha d'existir o haver existit o saber amb tota certesa que existirà.

Avui,

El decàleg dels fronts:

1. El front ha d'adorar-te, o fer-ho veure, i bé: cada cop que hi parlis ha d'utilitzar mínim un cop la frase "que guapa ets/que bona estàs". O mirar-te amb aquells ullets que desprenen xiribites, que tant ens agraden!!

2. El front ha de mantenir viva la flama sense agobiar-te. Ni sudar de tu durant setmanes ni enviar-te missatgets i perdudes cada 10 minuts... tan sols mantenir viva la flama! ^^

3. És preferible que el front sigui sensual a tendre... no volem cursileries, sino acció... a veure, no us equivoqueu: no volem un front "fred", sino un que sigui macu i/o romàntic en una mesura raonable, una frase maca de tant en tant, és algo que apreciem i valorem, i molt, però a l'hora de la veritat, volem passió... sang a les venes, no orxata!!

4. El front ha de donar morbo i se li ha de donar morbo, és algo bidireccional. Si no és així, pleguem, eh? No tots els rolletes es convertiran en fronts a mantenir... no pas.

5. Si el front té altres ligues a banda de tu, no t'ho ha de dir, ni encara menys, liar-se amb elles si tu estàs present. Que no som nòvios, vale, però una té el seu orgull i la seva dignitat... I nosaltres no ho faríem això, que és lleig, tu. Si quedem amb el front és per treure'n profit, sino anem de festa per separat i au, cap problema.

6. El front no s'ha de penjar de tu, ni tu del front, perquè si volem/esperem coses diferents l'un de l'altre... hi haurà patiment, i ante todo, el front és per disfrutar i no per patir.

7. Els fronts no es reaprofiten dins el grup: cadascuna té/ha tingut els seus fronts, i en un futur no seran mai nous fronts d'altres amigues.

8. I ja per acabar... recordeu sempre: el front és per gaudir-lo!! :)

Motius que ens duran a tancar un front:

1. Quan el front només et diu que et vol veure quan està tajat.

2. Quan el front li tira la canya a una amiga... teva! (o hi mostra massa interès).

3. Quan el front fa suicidis emocionals sempre seguits d'un període d'estupidesa i borderia aguda.

4. Quan el front et convida a "dormir" a casa seva i un cop allà, arriba a la imbecilitat de deixar-te un pijama mentre diu "bona nit"... ¬¬

5. Quan un altre tiu intenta lligar amb tu davant dels nassos del front, i el front no "marca el territori" convidant a l'altre mascle a anar-se'n a la merda (no ets la seva nòvia, però aquell dia/aquella nit, t'ha de defensar com si ho fossis, i punt, que això nosaltres també ho faríem... pobra de la que s'acosti massa al nostre front!).

6. Quan el front et diu repetides vegades que "cuidadu, no et pengis de mi, eh?". Però seran gilipolles!! Què es pensen?? Que vigilin ells de no penjar-se de nosaltres!! Joder! Quina ràbia!

7. I ja per acabar... resumim-ho: el front es tancarà quan no serveixi per gaudir sino per altres coses: decepcionar-te, patir, agobiar-te, fer-te ràbia, rallar-te, engelosir, etc.

Feu clic al títol per escoltar la cançó:

TEMPS DIFÍCILS - Obrint Pas

A les nits del poble que dorm el demà
que calla i espera el que ha d’arribar.
Als matins de boira que llauren els camps
d'antigues cadenes que no vam segar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
de cares callades i cors inundats.
En l’antiga llengua d’on vam heretar
de cada paraula un món per triar.

Als teus ulls de vidre que m’estan mirant.
Al teu trist somriure que estàs ofegant.

Obrim tots els fronts, alcem les cançons,
només l’esperança pot vèncer la por.
Tornen temps difícils, tornen temps de por.
Tornen temps de lluita, de ràbia i amor

A les nits del poble que dorm el demà
que calla i prepara un nou despertar.
Als matins de boira que llauren els camps
de braços que sagnen de tant esmolar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
de cares que porten l’hora del lluitar.
En l’antiga llengua d’on vam heretar
de cada paraula un món per guanyar.

Als teus ulls de vidre que m’estan mirant.
Al teu trist somriure que estàs ofegant.

Obrim tots els fronts.
Obrim tots els fronts.
Obrim tots els fronts.
Tornen temps de lluita, de ràbia i amor.