PSICOTAIKS in vivo

2008-03-11T23:33:00.002+01:00

Dues recomanacions fruit de l'experiència (seré breu, però clara i útil):

1. Mai aneu a menjar entrepans a un forn de pa.

2. Mai aneu a menjar pastes a un bar.

Arguments:

1. Els entrepans sempre semblen fets d'una setmana abans (i en ocasions ho deuen ser...).

2. Les pastes sempre semblen fetes d'una setmana abans (i en ocasions ho deuen ser...).

Conclusió (que ningú s'ofengui, eh? ho dic pels familiars dels fornes, o propietaris de bars juju):

Els entrepans al bar i les pastes al forn!!

2008-02-06T09:05:00.000+01:00

La teoria de com algú que agafa els apunts malament aprova els exàmens

Aquesta és la història d'una noia que anomenarem "Delicada". Temps enrere compartíem classes... I algun cop que faltavem, li demanavem els apunts. Però després, en estudiar-los, una s'adonava que les coses no quadraven.

Un cop vam fer resums d'un llibre, un capítol cadascuna, i .... ens ho va posar tot a l'inrevés, no eren petits errors, sino cagades conceptuals des de la idea principal...

La teoria d'avui és saber com cony s'ho feia per aprovar els exàmens.

Quan fem un examen, havent estudiat, acostumem a cagar-la de totes maneres, sempre hi ha alguna cosa que la cagues, i després dius "merda, ja sabia jo que l'estava cagant...". Doncs bé, aquest típic error de contestar malament, ella també el cometia. La Delicada contestava malament, però clar, com que prèviament ho havia estudiat malament, ho treia bé. Perquè doble negació ja sabreu que és afirmació. I si contestes malament el que creus que està bé, però en realitat està malament, estàs contestant bé per doble negació.

La resposta incorrecta malament, doncs està bé.

Així que ale, ja sabeu una altra manera d'estudiar cara els exàmens ;)

2008-01-03T23:45:00.000+01:00

Fajitas de pollo (cuinades el 2 de gener de 2008 per la trastu, que no té res millor a fer que perdre el temps aprenen a cuinar menjar mexicà, i a sobre surten bones, per reforçar-me a perdre més el temps...)

3 de gener de 2008 a les 23.47h

Començo el post en un descans d'estudi (estudi relativament intens, però molt intermitent) de "l'assignatura" : Tècniques d'intervenció i tractament psicològic.

No he fet el post per compadir-me de continuar encara amb aquesta tormentosa i esgotadora assignatura, que arrossego de fa un parell d'anys i que ha acabat sent la realitat d'una auto-broma amb poca gràcia que vaig fer el primer cop que em va quedar suspesa:

- ottia tia!! em veig sent psicòloga menys Tècniques, t'imagines?? jejeje com va dir el Torregrossa a primer de carrera: no ets psicòleg si et queda una sola... jejeje - innocent de mi...

jejeje?!?! jejeje?!?! ni puta gràcia!! en fi, m'he promès que no m'autocompadiria, ja deixo que ho facin els altres ;)

Tornem a la naturalesa que volia que agafés aquest post. La meva idea era retrobar l'esperit amb que va ser iniciat aquest blog, recordar les raons de perquè va ser creat, el moment en què va ser creat, i que coi!, per tornar a fer teories ridícules i no tan ridícules, que ens alegren el dia, cançons enginyoses i no tan enginyoses que fem una tarda xisposa o no tan xisposa, o simplement anècdotes que explicades pel GT poden arribar a tenir mooolta gràcia (ja farem un post dedicat a explicar què és el GT).

I siguem sinceres/rs... estem en època pre-exàmens, i s'ha de fer tot el que no ets capaç de plantejar-te fer a les vacances ordinàries (quan no s'ha d'estudiar): s'ha d'ordenar l'habitació, fer neteja, cuinar, aprendre a planxar (sí...no sé planxar, què passa?), fer volts a la cuina, anar a la perruqueria?

En fi, fa temps que parlem amb la maduixeta de tornar a reactivar el Psicotaiks, i s'han donat les condicions idònies perquè això passi. Here we are!! (again...) <-- això per la Sareta, que sé que t'agrada ;) jajjajajja

2007-07-29T13:18:00.001+02:00

I ell... m'acaba d'engegar.

Au, que vagi bé!

2007-05-22T17:06:00.000+02:00

No és cap teoria, simplement..................................................... em venia de gust!

Avui em miro al mirall com sempre estic perfecta i vull anar de compres a posar-me encara millor.
Doncs sí, penso on puc anar. Roba mmm no, perfums mmmm no, perruqueries mmm no, llavors penso, on puc anar avui?
Definitivament, tinc la solució. Avui toca anar a la farmàcia. Però estic malalta? Em pregunto a mi mateixa, i la resposta és que no.
Però on em podem posar més guapa que allà? A la farmàcia tenen remei per les estries, per la cel·lulitis, pels mitxelins, per la caiguda del cabell, pels grans de la cara, per la pell, ... ja he trobat la solució, avui toca anar de compres a la farmàcia!
Entro i demano cremes i pastilles per tot: cames, panxa, cara, mans, .... tot el que em faci estar perfecta! Com estic! Fins i tot compro càpsules per eliminar hidrats de carboni, perquè el meu cos com no els necessita....
Des de què compro a la farmàcia trobo que sóc més feliç, ja no tinc estries, el bikini em senta millor, m’he aprimat 10 kg, sí sí noies la farmàcia és la solució. Allà et posen com les famoses, PERFECTES, elles a la TV surten radiants, com estic jo des de què compro a la farmàcia!
Ara a les farmàcies ja no venen medicaments com abans, no no ara són botigues per estar en forma (perquè els gimnasos i les dietes saludables no funcionen), entres i allà trobes informació de qualsevol cosa excepte de medicaments!
I jo em pregunto, 5 anys d’universitat per vendre’t una crema anticel·lulítica?
On hem anar a parar en aquesta societat?? El perfeccionisme no existeix!!!
Per cert si sou homes a les farmàcies només trobareu productes per no caure el cabell o per les arrugues, perquè com ja sou perfectes, vosaltres no necessiteu les farmàcies! Només és per dones!!
Per cert, algú ve demà de compres, aniré a la farmàcia de la cantonada de casa meva, algú s’apunta??Tenen de tot! xDD

2007-05-07T12:54:00.000+02:00

Estem creant escola!!!

Hola a tothón (com diria el Palomino... jejeje)

No sé si ho sabeu, però la meva amiga la Lourdes és una fan de ja fa temps del Psicotaiks... i ara, basant-se en les nostres teories, n'ha creat una de nova... les regles del joc. M'ha fet ilu, així que la penjo per a que vosaltres, estimats blocaires, la pogueu també disfrutar!!

(* brasas = hòmens)

REGLAS DEL JUEGO¡! akí teneis otra dosis de Humor Cínico, eso sí, no tiene desperdicio ;-)

El terreno de Juego

Superficie de juego: weno, tp hace falta delimitarlo todo tanto...escoge la que kieras!!!

Dimensiones: Pueden ser variables...vamos, serán variables!!!

Marcación del terreno: eso está claro, el terreno hay que marcarlo...

Seguridad: la máxima, tu seguridad está por encima de todo, no lo olvides!!!

La brasa

La brasa puede ser cualkier tipo de plurimongui...eso si, luego tu verás las consecuencias de tu elección...

Reemplazo de una brasa defectuosa: vamos si es defectuosa pa q la kieres?!?!?! (es algo lógico, no¿?)

Decisiones internacionales y fundamentales

DECISIÓN 1: la brasa tiene q adorarte

DECISIÓN 2: la brasa tiene q mantenerse encendida

DECISIÓN 3: las brasa no es reaprovechable dentro del mismo grupo

El Número de Jugadores

Pos lo que tu seas capaz de aguantar y sobrellevar, eso si, nunca menor a......... ¿la docena? (éste punto aún está por negociar)

El Árbitro

Vamos tu mismo (poco objetivo, pero es lo q hay)

Los Árbitros Asistentes

Mmm, estos son los colegas. Confía en su opinión, son más objetivos q tu...

Duración del partido

Pues puede variar...depende de la brasa, puede durar...na y menos, o kien sabe toda la vida!!!

Brasa en juego o fuera de juego

Eso tb es un punto a tener en cuenta...y hay q tenerlo claro, las ideas claras (ante todo), si está en juego lo está y sino lo está pos no lo está.

Lo de ni contigo ni sin ti... no vale, no funciona!!!!!!

Procedimiento de tanteo

Importante hay que tantear el terreno de juego!!!

El procedimiento de tanteo se deja a elección de cada uno, cada uno tiene su estilo, y cada uno de nosotros tiene su PMI (personal manual de instrucciones).

Algo importante al tantear, es:

- ser consciente de tu propio PMI

- coger la idea del PMI de la brasa seleccionada

Fuera de juego

Decisiones internacionales y fundamentales

- Solo muestra interés con alcochol en las venas

- Le tira la caña a una amiga

- Suicidios emocionales seguidos de un periodo de estupidez y borderia aguda

- Cuando intenta otr@ ti@ ligar cntigo y se la suda

- Cuando repite la frase: cuidado no te pilles de mí...

- Y la más importante: CUANDO SOLO SIRVE PARA DECEPCIONARTE, AGOBIARTE, SUFRIR, RALLARTE...EXPULSIÓN DIRECTA!!!!!!!

*todo esto, puede dejar a cualquier brasa fuera de juego...debe dejarla fuera de juego!!!

Faltas e incorrecciones

Faltas sancionadas con una amonestación

Tarjeta amarilla: si no lo pilla

Faltas sancionadas con expulsión

Tarjeta roja: si no se moja

Expulsión: para el que se pasa de cabrón

Al banquillo: el que no da morbillo

Tiros Libres

Definiríamos como tiros libres los que haces tu mism@

- Directo: vamos sin roneos, claro clarísimo. Éste mecanismo puede resultar muy bien o muy mal...tiene sus riesgos, pero...

- Indirecto: dándole mil dos cientas vueltas a la perdiz. Con éste mecanismo es fácil que la brasa se apague en una de las vueltas...

El penalti

Pos mira el penalti mejor dejarlo eh? No la liemos!!!

El saque de banda

El saque de banda consiste en atacar en banda (como bien dice la palabra), es una estrategia bastante usada actualmente... hay mucho bándalo suelto...ya se sabe!!!

El saque de meta

El saque de meta es el más jodio... te crees que has llegao a la meta y noooo, te destierran!!! Las causas del destierro son, casi siempre, debido a desbrasamiento-desenamoramiento... y por eso es el más jodio, pq en el fondo hay sentimiento...

El saque de esquina

El saque de esquina es jodio tb, esquina esquinazo!!!! Vamos parecido al saque de meta cn la diferencia de que éste es a mala ostia... y como es a mala ostia, sin sentimiento alguno, aunk se te pasa antes si lo sufres digo yo, no?...

Es lo de la teoría sentimiento-emoción...y es lo q tiene la emoción:

o más intensa

o menos duradera

POS AQUÍ KEDAN LAS REGLAS DEL JUEGO, QUE LO PROMETIDO ES DEUDA, Y YO SIEMPRE CUMPLO LO QUE PROMETO...

YA SABEIS: DARME MÁS GRANDES NOCHES Y TENDREIS MÁS GRANDES TEORÍAS, REGLAS, Y GRITOS DE GUERRA!!! ;)

2007-05-02T14:07:00.000+02:00

Escalfament global de l’espècie humana

Doncs sí senyors i senyores, estic indignada.
No suporto comentaris com “aquesta és una fresca”, “aquesta és una estreta”, “aquesta només escalfa”, .....
Però no ens adonem, fins i tot les ties ens diem aquestes coses. Això hem de canviar-ho.
Què passa? Clar, ja ho tinc, només escalfem les dones i ens fem enrera a l’hora de fer la paella sencera, no?
A no, millor encara, les ties només volem escalfar, clar, cuinar no ens agrada!!
Doncs sí, senyors de l’espècie humana masculina, a les dones sí, ens agrada escalfar, passar-ho bé i cuinar també, però sempre tot això en el moment en què ens ve de gust, com qualsevol en aquest món.
Perquè certament, els homes també escalfen, el que passa que clar ells tenen dret. Tenen dret a seguir-te el rotllo i no mullar-se, tenen dret a dir-te depèn què però desprès suar de la teva cara, tenen dret a estar amb dues persones alhora i ser tan feliços, tenen dret a enganyar-te i quan estàs penjada dir-te adéu que tot era un joc, ... doncs apa que sapigueu que tot això nosaltres també ho fem i estem orgulloses com vosaltres de poder fer-ho.
Però hem de canviar la mentalitat, en temes sexuals s’ha de ser també egoista i fer en cada moment el que ens ve de gust però sense posar etiquetes a les coses tant si ets home, com si ets dona. Algú sempre surt perdent i en altres situacions surts guanyant, però com a tot a la vida. Visca la llibertat sexual sense etiquetes i visca l’escalfament global de l’espècie humana!!!! xDDD

2007-04-11T13:25:00.000+02:00

Sàpiguen vostès, senyors i senyores, que m'acabo de canviar de nick... una petita mutació:

LLARGA VIDA AL MADUIXOT!

2007-04-10T23:48:00.000+02:00

Reflexions post-febrils

Alguns de vosaltres sabreu que tot just fa 24 hores, una servidora estava al llit amb 39,10 de febre i un malestar com si m'hagués passat un camió per sobre... però des de les 5 de la tarda o així que ja tinc una temperatura acceptable, i tot just fa un parell d'horetes que no em fa tant de mal el coll... així que he tornat una estoneta al messenger. I m'he posat a petar la xerrada amb la meva amiga la Lourdes, i després de comentar una sèrie de situacions, hem arribat a la següent reflexió:

No és el mateix liar-te amb un tiu perquè ell et mola, que liar-te amb un tiu perquè vas sortida.

Evidentment no és el mateix!

En un primer cas, és molt emocionant sentir el vuelco que et fa el cor quan veus que hi ha un apropament, quan només sentir la seva olor ja et tremolen les cames, quan la resta del món desapareix i només esteu els dos... quan sents les papallones a la panxa, quan una carícia minúscula et posa la pell de gallina... aaaaaaai que de puta mare són aquests moments, no m'ho negareu?!

En canvi, un lio per necessitat pura i dura, acostuma a ser algo més catàrtic, necessites desfogar-te, lo important ets tu i punt, ell és tan sols un estri, un objecte que has trobat, sense pensar-t'ho massa tampoc, total per un "aquí te pillo, aquí te mato"..., però és això, tan sols es tracta de tu, ell hi és, però com si no hi fos. De tant en tant està bé, però a la llarga ja no ho sé.

Bé, i això és lo de sempre... els descrits són els dos pols, els dos valors extrems. És possible que et trobis entremig? Tirant més a la dreta o a l'esquerra? Doncs sí: és possible, i probable, i tot.

En fi, tan sols ha estat una petita reflexió.

2007-04-09T15:29:00.000+02:00

Seguim amb la banda sonora del Psicotaiks. Avui, una cançó que és força patètica, però que d'altra banda té una lletra de puta mare!!! Boníssima!! jajaja Ueeeee!!! <:o)

Lyrics to Avril Lavigne - Girlfriend

      Hey hey, you you
    I don't like your girlfriend
      No way, no way
    I think you need a new one
    Hey hey, you you
    I could be your girlfriend

    Hey hey, you you
    I know that you like me
    No way, no way
    You know it's not a secret
    Hey hey, you you
    I want to be your girlfriend

    You're so fine
    I want you [to be] mine         
    You're so delicious
    I think about you all the time
    You're so addictive
    Don't you know
    What I can do
    To make you feel alright
    ( alright alright alright)

    Don't pretend
    I think you know
    I'm damn precious
    And hell yeah
    I'm the mother fucking princess
    I can tell you like me too
    And you know I'm right
    ( I'm right I'm right I'm right)

    She's like so whatever
    You can do so much better
    I think we should get together now
    And that's what everyone's talking about

    Hey hey, you you
    (...)

    I can see the way
    I see the way you look at me
    And even when you look away
    I know you think of me
    I know you talk about me all the time
    Again and again
    ( Again again again)

     So come over here
     And tell me what I wanna hear
     Better, yet, make your girlfriend disappear
     I don't wanna hear you say her name
     Ever again
     ( Ever again again again)

     She's like so whatever
     (...)

     In a second you'll be wrapped around my finger
     'Cause I can, cause I can do it better
     There's no other, so when's it gonna sink in
     She's so stupid, what the hell were you thinking?


      Hey hey, you you
      I don't like your girlfriend
      (...)

        Hey Hey!

2007-04-02T21:15:00.000+02:00

Ells creuen...

Nova classificació de tius: els que s'estimen massa i els que no (aquests últims poden ser o bé calçonassos o bé els omens com Déu mana, però no són aquests els destinataris d'aquest post).

Avui una pregunta oberta: debat.
Per què els tius que s'estimen massa també solen creure que "ells ho fan tot"??? És possible que no s'adonin de la nostra estratègia per a aconseguir-los? Però si sol ser algo evident! Joer tu... lo bo és que no és un cas concret, sino que en tenim la tira de casos empírics!! jajaja
Aaaai tontets tontets, que tendres ;)

2007-03-30T22:18:00.000+02:00

EL TRASTORN DEL CORDERITO O LA CORDERITA

La majoria dels éssers humans han estat algun cop a la vida corderitos o corderitas d'altres persones, o bé han tingut al darrere seu a corderitos o a corderitas.

Comencem pel principi: què és un corderito/a? Un corderito/a és una persona, tiu o tia, que ha perdut el cul per un altre tiu o tia, als quals anomenarem Déu o Deessa. Els corderitos/as saben que el Déu o la Deesa tan sols els volen allà per a que els adorin. Al Déu o a la Deessa "no les amarga un dulce", i ja els hi va bé que el corderito/a estigui allà adorant-los i "bebiendo vientos" per ells... Fins i tot, en els casos greus, els Déus o Deeses pateixen d'un narcicisme patològic que els fa necessitar al corderito/a, necessiten mantenir-lo allà*, però això sí, sempre sense "haver-hi tema"... Diguem que són una mica com el perro del hortelano... "ni comen ni dejan comer". També els podem anomenar "calenta-braguetes" (femenines i masculines, òbviament).

El corderito/a té un problema, un conflicte, i és el següent: seguir-li el rollo al Déu/Deessa i veure que Aquest/a li fa cas, li provoca una sensació de benestar i "atontament" o "enconyament" o com vulgueu dir-li, que a curt termini és de puta mare, però que seguidament, topant-se amb la crua realitat (el Déu/Deessa passa olímpicament d'ell/a) el fa sentir com una merda.

CONSELLS TERAPÈUTICS:

A llarg termini, el millor és sudar del Déu/Deesa. Per què? Perquè l'enconyament de seguir-li el rollo al Déu/Deessa cronifica el trastorn. Sí, cronifica el trastorn. Fa impossible sortir de l'espiral. És el peix que es mossega la cua.

Així doncs, corderitos i corderitas del món, espavileu, i recupereu la vostra dignitat. Digueu "nunca máis" i tingueu ben present que heu de tallar aquesta situació, o sino, correu el perill de cronificar el vostre trastorn.

* d'això també se'n diu "manteniment del front"

P.D.: Dedico aquest post als meus corderitos, sobretot a l'últim, el meu corderito últim... bé, el meu ex-corderito, perquè el pobre ja ha "desparecido de combate"... xDDD. També dedico el post als meus Déus, i ex-Déus... caxo-cabrons!! jajaja

2007-03-26T14:50:00.000+02:00

QUINA CULPA EN TENIM?

Les nostres mares sempre han volgut un bon home per les dones de la nostra generació, però el problema és que elles no sabien amb què ens trobaríem.
Som de principis dels anys 80 (qui diu principis diu mitjans) i clar, només naixien dones, molt guapes i simpàtiques TOTES, però només dones (extret de mare d’una de nosaltres).
Això està molt bé si t’interessen les dones, però que passa amb les que no? (parlant en termes sexuals).
Bueno, doncs llavors és quan et poses a analitzar el repertori que tenim ..... i amb què ens trobem??? Homes amb 22-25 anys immadurs!!!
En aquest moment, et pots plantejar potser mirar cap a generacions posteriors però, són iogurines, amb la mateixa mentalitat que els de la nostra generació, i si no volem uns per què fixar-se en els altres que són iguals? Em pregunto.
Cal destacar però, que els homes de les noves generacions estan molt bons i són molt guapos, en comparació amb els de la nostra generació, però clar, tampoc cal fer de mama quan estàs amb algú no?
Arribem al final de les opcions que queden, i trobem que només ens queda mirar de cara a generacions anteriors a la nostra (ens referim a 30 endavant). Aquí hi ha més popurri de població. En primer lloc, trobem els que s’han quedat als 20 anys de mentalitat, en segon lloc, els que sembla que tenen ja 50 anys i en darrer lloc, podem trobar els que estan una mica “millor”.
Doncs només em queda dir que sí, noies de la nostra generació, cal remenar bé en aquest últim sector perquè és la única opció que ens queda, però vigileu que alguns enganyen.

2007-03-26T14:21:00.000+02:00

Avui en dia el tema buscar feina i sobretot vinculat als teus estudis, tots sabem que és difícil. Però he estat pensant diverses tècniques que millorarien la recerca.
Primer, i molt important menjar l’orella a les persones implicades, és a dir, jefes i companys, és el que es vindríem anomenant .... fer la pilota. Cal dir que, no tothom serveix per fer-ho, però tenim experts al voltant que ens ajudarien encantats, només cal passar una tarda amb ells i alguna cosa agafes dels seus comentaris, sobretot no oblidis dur la llibreta de notes per apuntar-les, no tenen desperdici.
En segon lloc, hi ha uns animalets molt macus que són els hàmsters, tenen fama de treballadors; ells corren tot el dia a la roda, es renten sovint, tenen tot ordenadet, ... tot i que són una mica guarros, però això millora amb l’edat. Doncs bé, he pensat que tenir una cara semblant al hàmster dóna punts a l’hora de trobar feina. Ja que com he dit, la fama de treballador ve reflectida en aquesta curiosa cara. Conec algun cas i us asseguro que funciona. Inconvenient dels que no podem tenir aquesta cara, doncs que la cirurgia avui en dia esta molt cara.
Finalment, si estàs bo (o les jefes o jefes creuen que ho estàs), també guanyes punts, suposo que és una manera d’alegrar la vista al personal. Sí, ja sé que sona masclista, però realment crec que dóna molts punts.
Així que si pensàveu que trobar feina era molt difícil, ara podeu veure que sí, però que tot té solució. O almenys crec que està bé tenir referents com algun cara hàmster, algun que fa molt la pilota o algú que es creu estar molt bo o ser guapu (i ser reforçat pels companys/es) per saber que la vida laboral és dura, però que tenim solucions a l’abast.

Aquí unes imatges per fer-nos a la idea de com hauria de ser aquesta cara:

2007-03-19T20:46:00.000+01:00

Increíble, però cert...

Qui ens havia de dir a la Maduixeta, la G i a mí que anant tan tranquil·les per Sancuiat (jeje) ens trobaríem 20 euros enganxats al radiador del cotxe? Realment aquella dona que ens va avisar encara deu estar flipant... xDDDDDD

16/03/2007

2007-03-19T17:11:00.000+01:00

Carly Simon Lyrics - You're So Vain Lyrics
--------------------------------------------------------------------------------

You walked into the party
Like you were walking onto a yacht
Your hat strategically dipped below one eye
Your scarf it was apricot
You had one eye in the mirror
As you watched yourself gavotte
And all the girls dreamed that they'd be your partner
They'd be your partner, and

You're so vain
You probably think this song is about you
You're so vain
I'll bet you think this song is about you
Don't you? Don't you?

You had me several years ago
When I was still quite naive
Well, you said that we made such a pretty pair
And that you would never leave
But you gave away the things you loved
And one of them was me
I had some dreams they were clouds in my coffee
Clouds in my coffee, and

You're so vain
You probably think this song is about you
You're so vain
I'll bet you think this song is about you
Don't you? Don't you?

I had some dreams they were clouds in my coffee
Clouds in my coffee, and

You're so vain
You probably think this song is about you
You're so vain
I'll bet you think this song is about you
Don't you? Don't you?

Well, I hear you went up to Saratoga
And your horse naturally won
Then you flew your Lear jet up to Nova Scotia
To see the total eclipse of the sun
Well, you're where you should be all the time
And when you're not, you're with
Some underworld spy or the wife of a close friend
Wife of a close friend, and

You're so vain
You probably think this song is about you
You're so vain
I'll bet you think this song is about you
Don't you? Don't you?

2007-03-08T18:41:00.000+01:00

RAFFAELLA CARRÁ

És un clàssic del GT... una profeta dels nostres temps... siusplau busqueu "fiesta" a l'emule i adoneu-vos de la lletra de la cançó, qual teoria que podria ser perfectament pròpia d'aquest bloc.

Desde esta noche cambiará mi vida
(desde esta noche, desde esta noche)
No quiero ser ya más la abandonada
(no quiero serlo, no quiero serlo)

¡Cuántas lágrimas he derramado!
¡Cuántos besos he desperdiciado!
El decía que era culpa mía
Que anulaba yo su libertad

Yo le dije: Si no estás tú
¿Qué voy a hacer si no estás tú?
Y he sabido que es peligroso
Decir siempre la verdad

Si un dia te has sentido enamorada
No, no digas que le quieres, cállalo

Yo le dije: Si no estás tú
¿Qué voy a hacer si no estás tú?
Y he sabido que es peligroso
Decir siempre la verdad

Por eso aqui
Tengo yo esta fiesta
Pero sin ti ...

Fiesta!
Que fantástica fantástica esta fiesta
Que fantástica fantástica esta fiesta
Esta fiesta con amigos y sin ti !

En esta noche me siento contenta
(en esta noche, en esta noche)
Ha aparecido lo que yo esperaba
(ha aparecido, ha aparecido)

No se parecia nada a él
Me ha mirado con los ojos tiernos
Y me dicho que era culpa suya:
¡Al diablo con la libertad!

Y me ha dicho: Si no estás tú
¿Qué voy a hacer si no estás tú?
Y he sabido que es peligroso
Decir siempre la verdad

Si un dia te has sentido enamorada
No, no digas que le quieres, cállalo

Y me ha dicho:Si no estás tú
¿Qué voy a hacer si no estás tú?
Y he sabido que es peligroso
Decir siempre la verdad

Mira por qué
Hago yo esta fiesta
Y bailo con él ...

Fiesta!
Que fantástica fantástica esta fiesta
Que fantástica fantástica esta fiesta
Esta fiesta en la que descubrí su amor ...

(...)

Olé!

2007-03-05T16:22:00.000+01:00

Aquest post és de vital importància, i com a tal l'hem escrit les 4 teòriques del bloc en grup, cooperant i aportant valuoses joies informatives i avaluatives. Aquí en tenim el resultat:

Els fronts

Obrir fronts. Quan obrim un front, és quan tenim un lio amb un tiu. Però a vegades les coses són ambigües.

Diagnòstic diferencial:
Pregunta: es pot considerar un front una relació de tensió sexual mútua, sense arribar a el que se'n diria, "lio"? NO! En un front el lio ha d'existir o haver existit o saber amb tota certesa que existirà.

Avui,

El decàleg dels fronts:

1. El front ha d'adorar-te, o fer-ho veure, i bé: cada cop que hi parlis ha d'utilitzar mínim un cop la frase "que guapa ets/que bona estàs". O mirar-te amb aquells ullets que desprenen xiribites, que tant ens agraden!!

2. El front ha de mantenir viva la flama sense agobiar-te. Ni sudar de tu durant setmanes ni enviar-te missatgets i perdudes cada 10 minuts... tan sols mantenir viva la flama! ^^

3. És preferible que el front sigui sensual a tendre... no volem cursileries, sino acció... a veure, no us equivoqueu: no volem un front "fred", sino un que sigui macu i/o romàntic en una mesura raonable, una frase maca de tant en tant, és algo que apreciem i valorem, i molt, però a l'hora de la veritat, volem passió... sang a les venes, no orxata!!

4. El front ha de donar morbo i se li ha de donar morbo, és algo bidireccional. Si no és així, pleguem, eh? No tots els rolletes es convertiran en fronts a mantenir... no pas.

5. Si el front té altres ligues a banda de tu, no t'ho ha de dir, ni encara menys, liar-se amb elles si tu estàs present. Que no som nòvios, vale, però una té el seu orgull i la seva dignitat... I nosaltres no ho faríem això, que és lleig, tu. Si quedem amb el front és per treure'n profit, sino anem de festa per separat i au, cap problema.

6. El front no s'ha de penjar de tu, ni tu del front, perquè si volem/esperem coses diferents l'un de l'altre... hi haurà patiment, i ante todo, el front és per disfrutar i no per patir.

7. Els fronts no es reaprofiten dins el grup: cadascuna té/ha tingut els seus fronts, i en un futur no seran mai nous fronts d'altres amigues.

8. I ja per acabar... recordeu sempre: el front és per gaudir-lo!! :)

Motius que ens duran a tancar un front:

1. Quan el front només et diu que et vol veure quan està tajat.

2. Quan el front li tira la canya a una amiga... teva! (o hi mostra massa interès).

3. Quan el front fa suicidis emocionals sempre seguits d'un període d'estupidesa i borderia aguda.

4. Quan el front et convida a "dormir" a casa seva i un cop allà, arriba a la imbecilitat de deixar-te un pijama mentre diu "bona nit"... ¬¬

5. Quan un altre tiu intenta lligar amb tu davant dels nassos del front, i el front no "marca el territori" convidant a l'altre mascle a anar-se'n a la merda (no ets la seva nòvia, però aquell dia/aquella nit, t'ha de defensar com si ho fossis, i punt, que això nosaltres també ho faríem... pobra de la que s'acosti massa al nostre front!).

6. Quan el front et diu repetides vegades que "cuidadu, no et pengis de mi, eh?". Però seran gilipolles!! Què es pensen?? Que vigilin ells de no penjar-se de nosaltres!! Joder! Quina ràbia!

7. I ja per acabar... resumim-ho: el front es tancarà quan no serveixi per gaudir sino per altres coses: decepcionar-te, patir, agobiar-te, fer-te ràbia, rallar-te, engelosir, etc.

Feu clic al títol per escoltar la cançó:

TEMPS DIFÍCILS - Obrint Pas

A les nits del poble que dorm el demà
que calla i espera el que ha d’arribar.
Als matins de boira que llauren els camps
d'antigues cadenes que no vam segar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
de cares callades i cors inundats.
En l’antiga llengua d’on vam heretar
de cada paraula un món per triar.

Als teus ulls de vidre que m’estan mirant.
Al teu trist somriure que estàs ofegant.

Obrim tots els fronts, alcem les cançons,
només l’esperança pot vèncer la por.
Tornen temps difícils, tornen temps de por.
Tornen temps de lluita, de ràbia i amor

A les nits del poble que dorm el demà
que calla i prepara un nou despertar.
Als matins de boira que llauren els camps
de braços que sagnen de tant esmolar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
de cares que porten l’hora del lluitar.
En l’antiga llengua d’on vam heretar
de cada paraula un món per guanyar.

Als teus ulls de vidre que m’estan mirant.
Al teu trist somriure que estàs ofegant.

Obrim tots els fronts.
Obrim tots els fronts.
Obrim tots els fronts.
Tornen temps de lluita, de ràbia i amor.

2007-02-28T22:22:00.000+01:00

JA US ENYOROOOO!

2007-02-26T19:40:00.000+01:00

TURQUIA

El post sobre el viatge... UNDER CONSTRUCTION!!! ^^

De moment us deixem amb la foto de l'excursió a les muntanyes de la mort... el lloc on encara no m'explico com hem sobreviscut...

Properament explicarem tots els detalls del viatge... des de les mesquites fins als basars... però tan sols us parlarem de les aventures, que la resta fa mandra d'escriure!!

I recordeu, estimats i estimades, les 3 contrasenyes de l'habitació:
1. Campo-cereal (pronunciat camposereal)
2. Atatürk
3. Groupthink

En fi... visca els pistatxos! i llarga vida a totes les classes de pollastre! (inclosa la cresta!)

Maduixeta
-------------------------
Bé, doncs com la Maduixeta ha deixat això "under construction" em prenc la llicència (més faltaria, escolta) de seguir amb els relats catxondos del viatge... xDDDD.

Let me see... la "excursió a les muntanyes de la mort" certament va ser perillosa. Totes aquestes taques blanques que es veuen a la foto són de neu (sí, sí, ja sé que molts ho sabeu, però com que no ha nevat gairebé aquest any ho dic per si algú ja no reciorda com és aquest estat sòlid de l'aigua... xDD).
Anavem caminant tranquilament, amb el Sherpa (léase un guia turc que s'assemblava a no sé quin actor... la Maduixeta segur que ho recorda....). El paisatge era preciós, però a mesura que anavem pujant anavem trepitjant neu... amb l'agreujant que era neu antiga... i estava mig fosa... així que s'havia mesclat amb la terra de sota... formant un fang hiper-relliscós!!! No passava res en llocs plans... caminavem poc a poc i ja... però clar, quan arribavem a un precipici com el de la foto... tota precaució era poca!!!!! La Lloca es va quedar atrapada, amb els peus enfonsats en el fang, les mans arrepenjades a la neu, i, a la seva esquena un precipici considerable. Jo anava al darrera... i quan ella va dir "m'he quedat clavada!!!!!" no vaig poder reaccionar. La vaig veure tan apurada que em va entrar el riure. D'aquells riures que m'entren a mi, i no podia parar de riure... i clar, para más inri (pa'chula chula...) anavem les primeres, amb la qual cosa tooooooooooot el grup ens veia allà una clavada a la neu i l'altre tirada pel terra partint-se de riure (i la Trastu fent fotos per inmortalitzar el moment...) som un putu cas... xDDDDD
Va venir el Sherpa a ajudar a la pobra Lloca que ho va passar malament (ara ric, però en sèrio que la cosa revestia perillositat gran, eh?), i vam seguir caminant. Deu minuts després... vam trobar una baixada bastant pronunciada plena de fang. El Sherpa va agafar la mà de la Lloca i la va ajudar a passar-lo, però clar, em va deixar a mi allà... i quan vaig anar a passar... vaig començar a relliscar... a fer passes curtes... les cames em tremolaven... una pena, nois... total, que què vaig fer? Posar-me a riure un altre cop (oooooooooh! Que súper útil, oi??? xDDDD). Com una histèrica, rient i cridant, que ja veia jo que allà em quedava a morir-me del fàstic per sempre més... xDDDDD
Però no, per segona vegada, el Sherpa va actuar i em va salvar la vida! Juas! I, el paio es va quedar allà, en el punt conflictiu per ajudar a la resta, que si no haguéssin tingut els mateixos problemes, ja veieu... [de fet si amplieu la fotografia i mireu a l'esquerra del tot, veureu unes mans que ajuden a una noia de jersei vermell... xDDD]

Au, ho deixo aquí, si tinc una estoneta després relato més aventures, tu... que em sembla que aquest serà el post de mai acabar.. xDDD

Alepsi
-------------------------------------------

2007-02-16T19:06:00.000+01:00

Tot llegint "La pasión turca", se m'acaba d'acudir un tema que crec que és força interessant, i que espero que us faci pensar... amb carinyu us deixo aquí unes reflexions (no us deixeu enganyar per el títol i llegiu):

Confusions i distorsions emocionals i sentimentals

Hi ha molta gent, soltera, que desitjaria estar en parella... suposo que qualsevol persona té moments d'aquests... oi? És com quan veus una parella, esperant l'autobús, i fent-se petonets i demostrant a la resta de la ciutadania lo enamorats que estan i lo feliços que són, i que faran molt de sexe quan arribin a casa seva...

I tothom els mira i pensa, "ai que monus, quina enveja".

STOP!

Doncs bé, a vegades se'ns oblida o no prestem atenció a altres informacions, que ens ajudarien a allunyar aquests estranys sentiments de melanconia... No us ha passat mai, que heu desitjat tant tenir parella que li heu dit que sí al primer que us ha fet cas? Probablement va ser algo inconscient, veu creure que l'altra persona sí que us agradava, però... 24 hores després d'haver-vos enmerdat... ja us n'estàveu penedint... "ai que pesat"... "bufff quin agobio" ... i la vostra mare us mirava atentament i posava cara de saber que això no acabaria bé... A vegades ens lliguem a persones que no ens omplen, tan sols perquè ens estimen, i l'amor que teòricament tenim, que hem aconseguit... no el sentim a dins... seguim sentint que estem buits, seguim tenint la necessitat de trobar algú que ens ompli de veritat, algú amb qui no faci mandra quedar, algú atent sense ser empalagós, algú amb qui riure molt molt, algú amb qui el temps voli...
I això és molt pitjor que estar sol. Más vale solo que mal acompañado, diuen. I "mal acompañado" no vol dir que l'altre sigui una mala persona, senzillament que no es "LA persona".

El principal problema de les persones que viuen amb els sospirs i les lamentacions de trobar-se sols en aquesta vida, és que mai han viscut aquesta experiència, o bé que l'han oblidat. Han oblidat que un dia van estar amb algú, i malgrat això es van sentir més sols que mai, i amb una càrrega que els ofegava, i amb els terribles sentiments de culpabilitat d'haver de dir-li a l'altra persona que prefereixes deixar-ho estar...

Per això estic tremendament en desacord amb una dita que diu:

No dejes nunca al que te ama por aquel que te gusta, porque ese que te gusta te dejará por quien ama.

NO!!!

Mai us resigneu a estar amb algú que us estima tan sols perquè us estima. Lluiteu sempre per aquell qui us agrada, i si us deixa, ja plorareu, però haureu viscut, haureu sentit, i si la vida no és això... què és la vida??

Tot aquest post l'he pensat arran d'aquest fragment del llibre que estic llegint:

Observaba a mi alrededor una oquedad, como si alguien me hubiese metido en un fanal transparente. Tenía la impresión de seguir soltera... "Bien, y entonces, ¿de qué te quejas?" Yo me replicaba: "A la soledad de quien está soltero le queda siempre la esperanza, a la soledad de quien está acompañado sólo le queda la desesperación." "Exageraciones -me replicaba a mí misma, porque era conmigo con quien más dialogaba-: siempre te ha gustado exagerar..." Y vuelta a la rutina. Y vuelta a desear que llegase la Navidad para esperar que algo cambiara; (...).

2007-02-15T21:27:00.000+01:00

Mucho ruido y pocas nueces

No sufráis, niñas.

No sufráis.

Que el hombre es un farsante.

Un pie en la tierra, otro en el mar.

Jamás será constante.

¿Por qué sufrir? ¡Dejadles ir!

Y disfrutad la vida.

Vuestros suspiros convertid en cantos de alegría.

No cantéis, niñas.

No cantéis lamentos de infortunio.

El hombre falso siempre fue desde que el mundo es mundo.

¿Por qué sufrir? ¡Dejadles ir!

Y disfrutad la vida.

Vuestros suspiros deberéis convertir en cantos de alegría.

2007-02-09T20:36:00.000+01:00

Sentido y Sensibilidad

Aquest és un poema que li llegeix un home macu (acceptem al coronel Brandon com a nice guy?) a la Marianne:

En absoluto crece, ni la tierra decrece o pierde nada.
Pues todo aquello que de algún lugar cae . . .
con la marea hasta otro lugar nada.
Pues no hay cosa perdida . . . que no se pueda hallar . . .
si es buscada.

Nor is the earth the lesse, or loseth aught.
For whatsoever from one place doth fall,. . .
is with the tide into another brought.
For there is nothing lost . . . that may be found . . .
if sought.

Poem from The Faerie Queene

Senzillament, m'ha encantat.

2007-02-08T11:16:00.000+01:00

COM ACONSEGUIR SENTIR-SE UNA REINA I

(I QUE CONSTI QUE NO SÓC NI MOLT MENYS MONÀRQUICA, NOMÉS ÉS UNA MANERA DE PARLAR...)

Primer de tot, assegurar que homes i dones som diferents, i no per això ens estem posicionant allunyades de qualsevol tendència igualitària, en termes de drets i deures. Tot i que fem conya amb aquest tema, la necessitat de viure en una societat que tendeixi a la igualtat entre sexes és una cosa que tenim molt clara. Però ironitzar sobre el tema no té perquè treure importància a la naturalesa d'aquesta causa.

Segon, està clar que no totes les dones som iguals i tots els homes som iguals, però l'experiència ens diu que hi ha comportaments que són o no comuns entre sexes.

Fins aquí hi pot haver-hi gent que està d'acord i gent que no, però després de 22 anys (21 anys, 11 mesos i 13 dies, per ser més exactes) és a la conclusió que he pogut arribar.

Partint d'això hi ha una cosa que fa dies que observo i que em sembla molt curiosa: A les persones ens agrada enormement mantenir un cert nivell de conflicte en la nostra vida. Ens encanta aquesta sensació que ens provoca el anar movent-nos entre el control i descontrol de una situació. Sobretot en temes amorosos.

Llavors això m'ha fet pensar en les relacions que mantenim amb les persones amb les que hi ha establerta una tensió sexual especial, per dir-ho finament. "Necessitem" a aquell que no ens fa cas, sobretot quan no ens fa cas. Perquè si ens fa massa cas, voldríem que desaparegués. Llavos la qüestió seria, com provocar aquest equilibri movent-nos entre sentir-nos oblidades i sentir-nos desitjades?

2007-02-07T17:20:00.000+01:00

Putus homes. Tots. Putus tots.

S'ha acabat el post.

[No us molesteu tan sols ni en pensar de comentar "Alepsi, ets idiota, tots els homes no som/n iguals". Això ja ho sé. I hi ha alguns, de tant en tant, que valen la pena per a algo més que no sigui......... res, tots putus.]

[Què passa, collons? Mai no heu estat de mala hòstia, vosaltres???? Mai no heu pensat "totes les dones són unes putes"???? Doncs això, ala, permeteu-me que expressi el meu estat de cabrejamenta amb el món en general, en el blog....]

Vaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaale.....

-----------------------------
Versió 2:

Putus homes. Tots. Putus tots.

I les dones som tontetes totes.

[Us agrada més ara?]

2007-02-05T15:37:00.000+01:00

SUICIDIS EMOCIONALS

Dubtes femenins: entrega II

Abans de llegir aquest post, haurieu de consultar-ne l' Entrega I.

A veure... jo tinc una pregunta i és la següent: quan un omen fa un suïcidi emocional, després se n'arrepenteix com nosaltres, i fa veure que "allò no va tenir cap importància"?? o realment li suda la polla (perdó) i senzillament fa el suïcidi i després se n'oblida?? no té sentiments de ridícul after-suïcidi??

Siusplau, il·lumineu-me

2007-02-02T19:50:00.000+01:00

Ja m'han tret els pocs queixals del seny que em quedaven. He perdut el seny, ja definitivament??

La qüestió és: per què el meu dentista em diu "carinyu"???

Jajajjaaja

2007-01-30T20:51:00.000+01:00

SUICIDIS EMOCIONALS

...

DEFINICIÓ: acció d’arriscar-se en una relació personal quan saps que tens una clarísima tendència de surtir mal parat (molt malparat).

Diferències entre omens i fèmines - Entrega I

Com són els suicidis emocionals dels òmens?

ÒMENS

•Sorprenentment inesperats. Després de dies i dies d’indiferència, de sobte ens deixen sense respiració (d'una manera gairebé violenta) amb un suicidi emocional inesperat. Ex. Dies sencers sense notícies i de cop un missatge al telèfon mòbil recordant quan enyoren aquella nit de cjm... sant joan...

•Com reaccionen? Resposta posterior inexistent o atac d’orgull de macho ibérico pel que acaben de fer. Ex. Dies sencers sense notícies... i frases com: no! si jo no vull res seriós... és que anava begut...

FÈMINES

Com són els suicidis emocionals de les fèmines?

•Completament previsibles. Portem un lletreru luminoso anunciant la inminència del suicidi emocional que estan a punt de fer. Ex. envies un missatge: ei! pau! kedem aketa tarda? (5 minuts i no contesta) ei! pau! has rebut el meu missatge? (5 minuts més...no knt) comença la fase obsessiva compulsiva... perdudes, perdudes... i més perdudes...

•Com reaccionen? Intent fallit d'arreglar la situació que acaben de provocar mitjançant l’arrepentiment amb que seria un seguit de suicidis emocionals incontrolable. La cosa ja no pot anar a pitjor. Ex. (als 15 minuts) ei! pau! uhm... no que si no pots quedar tranquil, ho entenc, era per anar a fer un café, tenia ganes de veure't, però jeje quedem un altre dia, inga vagi mub!

...

Però... si han de ser suicidis emocionals d'aquest tipus: no us talleu!!!! ;)

http://www.youtube.com/watch?v=5m2T5yfgsZ0&mode=related&search

2007-01-28T20:21:00.000+01:00

Superant les meves limitacions informàtiques (importants) i amb la col·laboració i suport incondicional de la maduixeta he aconseguit recuperar el meu nom d'usuari i la meva contrasenya!! En breve, i quan la inspiració ens ho permeti, sorprendrem amb el post sobre: Suicidis Emocionals Masculins. Per suposat amb proves empíriques, com els codis ètics de la nostra prestigiosa doctrina ens requereix.

2007-01-26T22:28:00.000+01:00

Chupar relaja

2007-01-23T19:03:00.000+01:00

HOMES i HÒMENS!!!

Sí, tota la vida n'hem dit així: homes.
Fins que vam conèixer a la Guio, companya andorrana de gamberrismes i fetxories vàries. Ens va introduir el nou concepte: hòmens. Així doncs, dins del GT, la nomenclatura és aquesta: hòmens, homens, omens. Sí, el mot ha anat degenerant fins a fer mal a la vista. I què? De moment això no passa gaires més fronteres que la dels nostres mails interns... on parlem de temes varis que ara no vénen al cas...

Avui dedico aquest post a les meves nenes, maques i boniques, tota una colla de pendones!!

Fem una classe de repàs:

en plural són... els omens

en singular és... l'omen

i en anglès és... the omen
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

xDDDDDDD

Següent tema: Tipus d'homens:

1. els putus homens

... i ...

2. els homens de honra
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

sí, haberlos haylos!!

Vinga, un exercici més... ara toquen les mates...

A veure, quants homens hi haaaa??

1- 2 - 3 -4 - 5- 6 -7 - 8 - 9-10 i .....

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

exacteeeeeeeeeeee: 11 homens!!! molt bé!

jejejeje
i ja per acabar...

Quin gust tenen els homens? a qué huelen las nubes?
bé, això depèn de l'omen, cert. Per als que teniu bon gust... m'acomiadaré amb...

AIXÒ!!!!*
*en teoria aquí volia posar una altra imatge, però blogger no em deixa, així que feu clic aquí i ho solucionem :)

2007-01-23T12:58:00.000+01:00

Secretets, secretets

Aquest post està inspirat en alguns homes que he(m) tingut ocasió de conèixer al llarg de la meva(nostra) vida. Sobretot en un que es diu Jordi i que ha pecat de tontu. I que no és un home-diana, per sort.

Aviam, homes, llegiu aquesta frase atentament:
Les dones s'ho expliquen tot entre elles, TOT!!
No és que totes les nostres amigues ho coneguin tot al 100% de nosaltres, no és cert. Unes sabran més d'un tema, altres d'un altre, a unes els parlarem de tal persona, a altres de tal altra.

Per tant: si parleu amb quatre o cinc noies, que són amigues entre sí, no tingueu la poca intel·ligència d'explicar-lis històries diferents, perquè les contrastaran, en parlaran, rajaran i riuran de vosaltres, i després us seguiran la veta per seguir rient.

Mira que hi ha troleros pel món...

P.D.: I aquest no és un post genèric genèric, en això acceptem la idea que no tots els homes són iguals... i que també hi ha dones així, també... el kit de la qüestió és que hi ha gent que té més gràcia jugant amb aquests temes... i n'hi ha d'altra que és més, diguem-ne... patosa.

En fi, seguirem estudiant!! Bon dia a tothom!!

2007-01-14T16:42:00.000+01:00

Eiii bon dia a tothom que visita, espia, escriu, critica, o que emet d'altres comportaments envers aquest blog, he estat convidada a participar-hi o sigui que escriuré alguna de les teories que, sense voler, han sorgit de les nostres ments en els moments més inesperats (cal que recordi a quin lloc va sorgir akesta? doncs si, en un bany de dones després d'ingerir una quantitat excessiva de sopar.. es que sabes lo que pasa, que vienen y claro, hay que darles de cenar...) En fin no m'enrollo i us explico la: TEORIA DE LA HIPÒXIA, és a dir la teoria que dóna resposta a alguns dels perquès dels comportaments a vegades inexplicables del gènere masculí....
Així doncs, la teoria de la hipòxia es compon de varis axiomes.
El primer especifica la hipòtesi que el comportament masculí té la seva base en alguna matança neuronal que hi va haver en algun moment de la seva existència, i que, possiblement, sigui deguda a una hipòxia aguda en el moment del naixement.
El segon axioma determina que aquesta hipòxia aguda ve causada per un gen defectuós situat al cromosoma Y, que provoca una mala adaptació a l'ambient extrauterí (clar, ja se sap, amb lo bé que s'hi està allà dins, els hi costa sortir-ne...), i que acaba provocant una hipòxia important (amb la seva corresponent matança neuronal) en el moment de la transició mare-món real (això explica alguns dels traumes que fan que alguns homes sentin un cert enconyament excessiu vers la seva mare, ai lo k diria Freud...).
El tercer axioma, i últim de la teoria, explicita que aquest gen defectuós també és responsable d'una certa "demència" congènita que, al ser altament progressiva, el seu progrés no és visible fins que ha arribat al ser punt àlgid, situat aproximadament entre els 20-30 anys (depenent de l'ambient, el nivell d'hipòxia, etc..) moment on, depenent de les armes cognitives que li restin a l'individu, pot acabar contrarrestant en certa mesura aquesta tara genètica fins arribar a un nivell més o menys acceptable de cognició i habilitats socials (o continuar en franc declivi, perquè ho negarem...).
En fin, em sento honrada d'haver pogut col·laborar en aquest projecte tant beneficiós pel progrés de la humanitat!!!
Amb carinyu tot eh, que ningú s'ofengui!!!
I recordeu... Una cana al aire!!

2006-09-18T09:29:00.000+02:00

Avui fem un post definitori. Que ajudarà a entendre, potser, algunes coses.

Entenem per "tensió sexual": tot aquell pensament o acció que, entre dues o més persones, porten a pensar a una d'elles o a vàries, que hi pot haver alguna cosa més que paraules entre les participants.
És aquella sensació d'incertesa davant les accions i/o paraules d'altri que porten, sovint, a una interpretació errònia de les seves intencions (tot i que, de vegades, pot arribar a ser certa).

2006-09-13T22:49:00.000+02:00

Mireu... partint de la base de que no em considero "feminista" ni "masclista"... partint de la base que no m'agraden les discussions (absurdes) sobre el gènere i les diferents tasques i diversos estereotips als que ens veiem abocats tant homes com dones....

Partint de totes aquestes premisses, jo, Alepsi, dic:

Perquè collons sempre m'he de creuar amb tios subnormals????????????
Perquè coooooony seeeeeeeeempre em crec el que em diuen els tontolculs aquests????

Ja està. Si algú té la resposta, que m'ho digui.

[I si us esteu preguntant perquè escric això aquí i no al meu propi blog... doncs jo també]

2006-09-09T13:45:00.000+02:00

Dissabte dia 9 de setembre: avui és l'aniversari del cosinet. Una trucada al telèfon et desperta desconcertada. Vols morir. Tens bitxitus d'aquells de "La vida és así" picant amb martillets a dins el teu cap sense parar (d'aquells dolentots, amb el nas gros i coses estranyes a l'esquena amb les que feien mal al cos humà... Acabes per recorrer a l'automedicació urgent i a un actimel íntegrament necessari per no provocar reaccions estomacals no desitjades. No funcionarà, ho saps. Ara només et queda el consol de saber que potser has après alguna cosa d'això: No és bo mesclar.

2006-09-04T21:55:00.000+02:00

2006-09-02T11:31:00.000+02:00

FESTA MAJOR DE SABADELL :)

http://www.festespopulars.org/

http://www.sabadell.net/Cat/FestaMajor2006/paginesCat/FestaMajor_cat.asp

2006-08-24T22:05:00.000+02:00

Una sàvia (que no sàvi...) va dir un cop:

"definitivament, homes i dones estem predestinats a no entendre'ns"

sàvies paraules...

"Potser som capaços d'entendre'ns en aspectes més aviat físics (...) però emocionalment vivim a anys llum"

Per tant, potser fòra bo començar a no intentar entendre'ns i simplement conviure, sense passar hores intentant comprendre el perquè feu les coses, o perquè les fem nosaltres. Suposo que hi ha maneres d'actuar de les dones, que pels homes no tenen sentit, o tot el contrari, maneres d'actuar dels homes que per nosaltres no tenen sentit.

Els homes no enteneu perquè les dones anem al lavabo de dos en dos. Nosaltres sí ho entenem.
Les dones no entenem perquè als nois, en general, us dona per gratar-vos els ous en públic. Potser vosaltres sí ho enteneu (o potser només és un impuls, vés a saber).
Els homes no enteneu perquè nosaltres, de vegades, ens fem les ofeses fins que pregunteu: "què et passa?". Nosaltres sí ho entenem.
Les dones no entenem perquè, un dia us el tireu sencer dient-nos lo maques que som, i, al dia següent, amb prou feines us fixeu en que portem un mico al cap. Potser vosaltres sí.
Els homes no enteneu perquè preguntem: en què penses? i pretenem que ens respongueu. Nosaltres sí ho entenem.
Les dones no entenem perquè collons us agrada pixar drets, amb lo bé que es fa assegut (tot i que reconeixem que, en WC públics té aventatges importants) i amb la punteria que farieu!!! Tampoc entenem, sense deixar el tema pixera, perquè no us eixugueu la tita quan acabeu (és una incògnita increïblement gran). Potser vosaltres sí ho enteneu.

En fi, com a conclusió d'aquesta teoria podem dir que: és millor disfrutar de l'aspecte on sí ens posem d'acord, on sobren les paraules i els pensaments de tots dos es centren, per un cop, en la mateixa cosa. [Aquí sí que ens hem entés tots, oi?]

2006-08-22T21:12:00.000+02:00

El Sant Tiberi

Les reunions que celebrem les 3 autores d'aquest bloc sempre són de luxe... quins homenatges que ens marquem!! Ai que bé s'ho van passar les 3 princeses ahir a la nit... com van riure!!! I com la van liar!!! Visca visca visca!!! I els cambrers d'aquell restaurant ens adoren!! xD

Les proves del delicte:

ABANS:

DESPRÉS:

I LES POSTRES!!!

2006-08-20T21:02:00.000+02:00

Ahir al vespre vaig veure un documental que em va deixar glassada. Les GT ja sabreu de què va perquè diria que a Atenció, Percepció i Memòria ens en van parlar. Crec que si teniu l'oportunitat, val molt la pena veure'l. Mostra la història de un home al que una encefalitis va canviar la vida per complert, de tal forma que ara viu amb les grans dificultats que suposa tenir una memòria de 7 segons. Cada persona a la que coneix, és com si l'hagués conegut per primer cop. No recorda haver-se casat amb la seva dona, no recorda el dia en què viu...
Us poso el link del Documania, que és on el fan, perquè pogueu veure quan el tornen a fer:
http://www.plus.es/codigo/documania/ficha.asp?id=545560

2006-08-18T21:33:00.000+02:00

Estimades co-membres del GroupThink:

Alepsi, Trastu, (i Sara),

Si us plau torneu ja de les vacances!!!! Us enyoro, us trobo a faltar mooooolt!! Sí, ja sé que ens enviem força missatges i cauen algunes trucades, però no en tinc prou. Sense vosaltres la vida és una mica més insípida... aquesta setmana se m'està fent molt llarga, eh? Buenu, compto amb un retrobament molt macu aquest dilluns... visca visca!! Només puc comptar les hores i els minuts que queden per tornar a fer de les nostres per aquests mons de Déu (o mons d'energia, més ben dit :p jeje). Bé... feu tot el mal que pugueu!!

Petons,

Maduixeta

2006-08-13T22:00:00.000+02:00

VIGILEU! DAIMYO DOMINATION WORLD! (el meu cosí i sus amigos jijiji xD :P)

http://www.youtube.com/watch?v=8a1dd6C97PA

2006-08-12T10:09:00.000+02:00

En construcció: "L'orgull de ser ca macu"

2006-08-10T23:11:00.000+02:00

"Sóc com una mescla entre jo quan tenia 15 anys i la protagonista d'una pel·lícula de Woody Allen amb període premenstrual..." Trastu.

2006-08-09T20:20:00.000+02:00

TÈCNICA CONTRA LA PRÒPIA TIMIDESA

Fa uns dies que he conegut a un home tímid i molt intel·ligent que avui sense saber-ho m'ha ensenyat una tècnica per lluitar contra la pròpia timidesa, però que utilitzada davant d'algú tímid, l'enfonsa per complet xD (la enfonsada sóc jo...jiaz).
La tècnica és molt simple, consisteix en mirar amb profunditat a l'altre persona, com si estiguessis miran dins seu. No sé explicar el procediment amb paraules explícites, però imaginu que tots en algun moment heu mirat, o heu estat mirats per algú d'aquesta manera, i sabeu de què parlo. Aquelles mirades tan intenses, que sino hi ha molta confiança amb l'altre persona poden arribar a cohibir a qualsevol. I si a sobre no parles gaire i fas aquelles cares estranyes amb les que sembla que pensis de coses molt importants(quan en realitat penses xorrades), definitivament tires per terra l'autoestima de qualsevol tímid que tinguis davant...xD
Doncs bé, si ets tímid, i mires així, et creixes que dóna gust, o almenys això li ha passat a ell. I després ho he provat a una entrevista i ha funcionat(comprovació empírica xD). He estat capaç de controlar els meus nervis molt millor que en la d'aquest matí jiaz. Però si tu ets l'observat, i ets deixes guanyar terreny( o camp visual xD), estàs perdut, ja no seràs capaç de remontar el vol i creixe't de nou, com a persona amb autoestima...

2006-08-08T21:05:00.000+02:00

LA COSA VA DE PETONS III

El Marcus ens ha proposat que, seguint el tema dels petons, fem un "meme" dedicat a ell. Diu que el va trobar en una pàgina que ja no existeix (vaja, què curiós!). Nosaltres pensem que és "puro cotilleo". Però hi hem accedit. Total, potser si enteneu les nostres memòries, i potser els nostres traumes, podreu entendre'ns una mica millor (però mai del tot, això no ho aconseguim ni nosaltres mateixes!!!).

1)Quin és el petó més dolç que t'han fet mai?

Alepsi: un que em van fer en una gimcana guarra a l'esplai. Tot ple de nata i xocolata. Molt dolç!

Maduixeta: crec que el petó més dolç... encara no me l'han fet.

Trastu: un petó a la panxa :P

2)Com recordes el teu primer petó?

Alepsi: podria contestar allò de "del primer petó no me'n recordo, suposo que me'l devia fer la mama", però no ho faré. Entenc que vol dir el primer petó d'amor entre un noi i jo. Bé, doncs per començar el recordo molt bé, la situació era idíl·lica, i tots dos inexperts. Va ser un d'aquells petons tímids, de preadolescents neguitosos per descobrir món....

Maduixeta: era un noi de l'institut. Vaig quedar amb ell un diumenge i vam anar pel centre. Ens vam asseure en un banc davant el Corte Inglés de Plaça Catalunya, i mentre estava parlant de cop i volta se'm va tirar a sobre i em va fer el petó. Va ser una mica desastrós, faltava molta coordinació, però ja sabeu, amb una mica de pràctica de seguida em vaig espavilar...

Trastu: únicament recordo que va ser amb un pequeñajo, quan era pequeñaja, als 14, un dia d'estiu a la piscina... no recordo gaire més...

3)Com t'agraden els petons

Alepsi: depèn del moment, però sempre sincers. Apassionats quan toca passar-ho bé, i tendres quan toca que em consolin, o que em diguin com m'estimen.

Maduixeta: m'agraden apassionats, amb ganes. Que es noti que l'altre està viu, que està motivat. M'agrada que em facin sentir viva, i desitjada.

Trastu: sé com no m'agraden, per obligació, forçats, per hàbit... aquests els odio... com a preferències pels q m'agraden... jiaz no ho sé, quina vergonya :P

4)Algun petó especial per alguna raó?

Alepsi: aquell que mai no s'arriba a donar. Aquell que sembla que sí, però que no. Aquell en el que de tan a prop que tens el cos de l'altre et fa posar tota la pell de gallina....

Maduixeta: bé, el petó que recordo més especial va ser un que li vaig fer a un noi en un viatge a Holanda... mare meva... quin momentàs, aquell!! Més que pel petó, per l'estratègia que vaig seguir per aconseguir-lo... xD

Trastu L'últim... Injustament, aquest petó et fa valorar, tard, tots els altres que anteriorment han pogut passar més desapercebuts a la teva vida...

5)Algun digne de ser oblidat?

Alepsi: no. Tots els petons que m'han donat i que he donat, petons d'amor, no de compromís, estem parlant, han estat fantàstics. No n'hi ha cap del qual me'n penedeixi.

Maduixeta: sí. Un cop que em vaig enrotllar amb un noi a la discoteca Nick Havanna, crec. Déu meu que avorrit, quina soseria, que als 5 minuts de lio ja m'estava adormint...

Trastu: NS/NC

PD: jo (Alepsi), sincerament, penso que aquest "meme" podria tenir més suc si les preguntes estiguéssin una mica més ben fetes o fóssin una mica més... centrades en la matèria. Però vaja, per a qualsevol dubte, ja sabeu on ens teniu!!! xDDDD

PD: sé q sóc la inútil virtualment parlant del bloc, però què és un "meme"? :p (Trastu xD)

2006-08-07T20:08:00.000+02:00

MENJARS ORGÀSMICS
Tots coneixem els menjars típics que anomenem afrodisíacs, rotllo: ostres, maduixes amb cava, els típics... Però de banda dels que de sempre s'han conegut, cadascú tenim el típic menjar que ens provoca, per sí mateix una sensació propera al èxtasi: els MENJARS ORGÀSMICS.

Alguns exemples particulars com:

GELAT DE VAINILLA AMB XOCOLATA NEGRA i CALENTA PER SOBRE
IOGURT GRIEGO AMB CRISPIES DE XOCOLATA
ELS GRUMOLLS QUE ES FORMEN AL MESCLAR EL COLACAO NORMAL (QUE NO TURBO, NI NESQUIK) AMB LA LLET FREDA
LES GALETES SUCADES JUST EN EL MOMENT PREVI A TRENCAR-SE SI NO LES TREUS DE LA LLET
PA TORRAT AMB OLI I QUALSEVOL TIPUS DE FORMATGE
...

PD. Vigileu perquè les conductes que produeixen plaer(com pot ser el menjar un aliment que agrada en excès) pot produir un augment de la ingesta d'aquest aliment, fins a acostar-se a límits incontrolables ;P

2006-08-06T19:37:00.000+02:00

Una bona vetllada es mereix un gran homenatge culinari!

No hi poden faltar:

- Braves

- Fuet

- Blanc Pescador

Quina combinació jejeje

Alepsi
Maduixeta
Trastu

2006-07-31T18:17:00.000+02:00

LA COSA VA DE PETONS II

De petons n’hi ha de molts tipus. En la primera part d’aquesta petita saga de posts podeu trobar àmpliament descrits els petons que classifiquem com “petons de compromís”.
Aquests petons, solen ser, fins i tot, desagradables o, si més no, no fan que sentis res d’especial. Són aquells petons que fas desitjant que l’altra persona els faci, com tu, a l’aire, perquè molt poques vegades acaben a la galta del destinatari. Són onomatopeies, més que petons en sí mateixos. Tenen una durada molt curta, i les anatomies de les persones implicades es troben distants entre elles.

Després podem distingir els “petons de carinyu”. Aquests petons són els que fas a les persones properes quan realment et ve de gust. Són aquells petons que un dia, per sorpresa et trobes fent a una amiga, aquell petó tendre que un dia et dona un nen petit, aquell petó divertit que et fa la teva germana quan sap que estareu dies sense veure-us. Aquests petons comuniquen molt, amb només un gest. A diferència dels anteriors van directes a la galta de la persona, i moltes vegades duren una bona estona. Les anatomies de les persones implicades poden estar més o menys distants, però es toquen en algun punt.
Amb aquests petons s’alliberen quantitats grans de bon rotllo i en produeixen moltes més.

Un capítol a part mereixen els “petons d’amor intencional”. Aquests petons serien una mena de... “quiero y no puedo”. Són aquells petons tímids, lents, suaus, que li fas a aquella persona tan especial per a tu... intentant que ella no se n’adoni. Són els petons dels que pretenen conquerir el cor de la persona que tenen davant. Solen tenir una aparença de “petons de carinyu” però a diferència d’aquests s’apropen més a la boca del destinatari, detenint-se moltes vegades just a la comissura, on es fa un petó fugaç però que provoca un èxtasi immediat en la persona que el fa i, sovint també, en la que el rep. S’ha d’anar amb compte amb aquests petons, es “corre el risc” de no calcular bé les distàncies i arribar a la meta (els llavis del receptor) abans de temps.

“Petons d’enamorament”. Són aquells petons característics dels inicis d’una parella/relació. Aquells petons al principi tímids, en els que els llavis són els protagonistes. Amb ells explores la boca de la persona receptora intentant, poc a poc, molt poc a poc, fer-te un lloc dins d’aquesta amb la teva llengua. Són aquells primers contactes entre llengües que fan que un calfred et recorri l’espinada i els pèls se’t posin de punta. Són aquells petons tendres que voldries que no acabessin mai...

Els “petons d’amor passional/sexual” tots sabem què són. No? Són aquells petons en els que els llavis passen a segon terme, i la llengua pren el protagonisme. Són aquells petons que alternen mossegades als llavis i la llengua del receptor amb besades petites i tendres sobre els llavis. Són aquells petons que et fan pujar el plaer des del fons del cos fins al cim del cap i fan que embogeixis tu i la persona receptora. Aquests petons solen anar acompanyats d’un contacte total entre els cossos de les persones que hi participen.

Una distinció especial mereixen els "petons eròtics". Aquests són els més divertits, sense cap mena de dubte. Són el “vale tudo” dels petons. La gràcia d’aquests és que, gairebé sempre, són inesperats. Poden anar a parar a qualsevol part del cos. Al coll, passant-hi la llengua lentament; als pits, alternant els llavis i les dents; a les cuixes combinant la llengua amb els llavis...; als genolls; als dits de la mà; al sexe del receptor... La qüestió és tenir molta imaginació i intentar trobar la manera de posar els llavis en aquell espai de pell en el que la persona receptora donarà les gràcies per haver-te conegut.

2006-07-30T15:45:00.000+02:00

LA COSA VA DE PETONS

Podríem teoritzar sobre la millor estratègia per petonejar, però ho deixarem per un altre moment. Només voldríem puntualitzar el simbolisme dels petons, d'una manera empírica i extreta d'un estudi de casos del nostre entorn més proper.
Per l'aniversari de companys amb els que no tens gaire contacte, amb aquella tieta tercera i postissa que mai veus i que ningú aguanta... serien moments per a fer dos petons, superficials i sense cap tipus de motivació afectiva. En canvi, amb amics especials, persones que estimes es viurien situacions per a fer un únic petó a la galta, perquè aquestes persones es mereixen un reconeixement especial i distintiu de la resta de persones del montón que formen part de la teva vida, i a les que únicament saludes de forma automàtica i sense pensar.

2006-07-22T17:53:00.000+02:00

Hola estimats lectors,

Finalment he calcat amb el flash un dibuix de la trastu i he fet una peli de prova. L'he publicat a internet. Mireu-ho, si la cosa triomfa, m'animaré i faré una peli guai guai... ^^

mmm, només hi ha una cosa que no tinc clara... és il·legal posar 28 segons d'una cançó en una peli d'aquestes? :s no ho sé, si de cas aviseu-me i li treuria el so, tot i que seria una pena...

A veure, instruccions per veure la peli:

1. feu click en aquest link, que és on l'he penjada.

2. veureu que surten una mena de punts suspensius envoltant la pantalla i que el cursor diu: "haga clic para activar y usar este control". Aquí heu de fer clic sobre la pantalla i ja ta.

3. llegiu la introducció de la peli perquè no us agafi desprevinguts i feu clic al botó fantàstic que he posat que diu "Que comenci la peli!"

4. assegureu-vos que teniu els altaveus engegats.

5. feu un comment aquí i digueu què us ha semblat.

2006-07-18T22:44:00.000+02:00

"POR LA BELLEZA REAL"
http://www.porlabellezareal.com/

2006-07-10T15:06:00.000+02:00

SÍNDROME "SÍ, ENCARA TINC EXÀMENS"
A grans trets seria una enorme ansietat vers la gent que ja no té exàmens, i vers la gent en general, amb una gran necessitat de fer qualsevol cosa que no sigui estudiar( endressar armaris, anar a veure coneguts que mai vas a veure...), necessitat que desaparèixerà en el moment que facis l'últim examen i siguis lliure.

2006-07-08T15:58:00.000+02:00

QUI TÉ UN HOME SOLTER A LA SEVA VIDA TÉ UN TRESOR

2006-07-05T17:39:00.000+02:00

Escala per avaluar els hòmens* (derivada de la teoria de l'alcohol i la líbido)
*Quan ens interessen a curt termini, l'escala per avaluar hòmens a llarg termini és diferent.

L'escala es basa en el nivell d'alcohol que una noia necessitaria per enrotllar-se segons amb quin noi.
Exemples: hi ha diferents tipus de nois:

Nois "0 cubates" ----> "aquí y ahora". Mmmm... és un Déu. Que no me entere yo...

Nois "1 xupito" ----> està tremendo, és gairebé perfecte.

Nois "1 cubata" ----> està bo. Oh yeah!

Nois "1 cubata i 2 xupitos" ----> està bo, no? Mmm... sí

Nois "2 cubates" ----> no sé, no sé, està bo?... sí, jo crec que sí.

Nois "3 cubates" ----> el noi no és lleig, però tampoc és una meravella... uf, no sé... és normalet, oi?

Nois "3 cubates, 2 xupitos i 4 calades de porro" ----> borderline. Depèn com te'l miris és una micona tirant a lleig, però si es presenta la oportunitat, doncs... jajaja.

Nois "4 cubates" ----> sub-borderline, si no hi ha alcohol no em lio amb ell. Seria una qüestió de necessitat física, crec.

Nois "5 cubates" ----> és lleiget, però amb 5 cubates no domino gaire el que em faig.

Nois "5 cubates, 3 xupitos i 1 porro" ----> és lleig, però si estigués moooolt desesperada, potser m'ho plantejaria i tot!

Nois "6 cubates" ----> és bastant lleig, dubto que passés res amb ell...

Nois "7 cubates i alguns xupitos" ----> ni en somnis em deixaria tocar per ell.

Nois "Coma etílic" ----> No. No. No.

2006-07-04T21:58:00.000+02:00

La teoria dels ulls macos (o el teorema de la minifaldilla)

Com més curta és la faldilla que porta una noia, més macus són els seus ulls.

Exemple:

la Maria amb faldilla de 60 cm ------------> li diuen 2 vegades que té els ulls macos
la Maria amb faldilla de 30 cm ------------> li diuen X vegades que té els ulls macos

és una regla de tres inversament proporcional:

X = (60x2)/30 = 4

2006-07-02T21:23:00.000+02:00

Molt parlar,
perquè ningú escolti.
Amb una falsa igualtat
que ningú es creu,
però tothom accepta.
Els nostres nens mamen el masclisme
des de casa i a les escoles.
I així com volem canviar?
Sense nosaltres
no hi ha res a arreglar,
en una societat malalta
on la dona és l'últim que importa...

2006-06-29T18:31:00.000+02:00

Exemplificacions teòrico-pràctiques del prototipus d'Idiota Emocional
(Exemple II)

Diàleg extret del guió de la pel·lícula "Días de Fútbol"

Jorge y Bárbara están en un restaurante. Jorge le sirve vino a Bárbara. Jorge está muy nervioso. (...)

JORGE
(habla muy deprisa)
Estoy muy bien, perfectamente. Bebe vino, ¿no? Y después nos podríamos ir a un café. ¿Sabes que me gusta mucho el dibujo? Tengo unos dibujos que me gustaría que vieras. (...)

Bárbara, aburrida, le mira en silencio. Jorge se levanta.
(...)
Jorge se vuelve a sentar.

JORGE
He estado en el baño, que tengo un poco de cistitis. Pis. ¿No te gusta el vino? (Sirviéndole más) Pues bebe más, ¿no?

Bárbara le mira sin decir nada

JORGE
El cine. ¿Qué me dices del cine, eh? El cine te tiene que gustar porque le gusta a todo el mundo. En casa tenemos un DVD con, ¿cómo era? Con... "dolby sorrand"
BÁRBARA
Jorge, cállate ya. Llevas toda la noche diciendo gilipolleces. ¿Pero qué tengo que hacer para que te fijes en mí? Soy una mujer y tengo dos tetas que ya no sé dónde subírmelas para que me las mires. Quiero follar contigo, Jorge. ¿Tú quieres follar conmigo?
JORGE
Sí... no. Sí.
BÁRBARA
Dilo: quiero follar contigo. (Silencio). Jorge, repítelo. Jorge, bebe. (Se la bebe). Otra.

Jorge se bebe la segunda copa.

BÁRBARA
Quiero follar contigo brutalmente.
JORGE
Quiero follar contigo brutalmente. (Al camarero). ¡Más vino!

2006-06-28T20:55:00.000+02:00

Exemplificacions teòrico-pràctiques del prototipus d'Idiota Emocional
(Exemple I)

Extret del diari "metro directe", el passat mes de març

2006-06-27T22:27:00.000+02:00

Aquesta és la escenificació de la situació que ahir vam viure, excel·lentment narrada per Alepsi, al seu bloc, durant el dia d'ahir: http://alepsi.blogspot.com (post: "112"). Llegiu i amplieu-ho perquè així petit no s'aprecia la situació correctament. Va ser surrealista.

2006-06-24T14:26:00.000+02:00

Recepta per a no tenir ressaca l'endemà d'una revetlla, per exemple

Potser aquest consell arriba una mica tard per la d'aquest any però es pot fer servir en ocasions posteriors. Molt efectiu. Comprovat empíricament.

Material necessari: pasta, una olla, un pessic de sal, i un pot de salsa d'aquelles que ja vénen preparades amb tot (per no posar-se a liar-la a hores no aptes i tal...).

Exemple pràctic:
Revetlla de St. Joan de 2006. Has anat a sopar amb els amics a un restaurant italià de l'Eixample, tu no vols veure alcohol, però els teus companys insisteixen en què provis un vi rosat, molt bo, amb regust a palote, anomenat Lambrusco. Accedeixes. I en prens amb el sopar. En acabar de sopar, el cambrer del restaurant t'ofereix un xupito a escollir, i per no fer el lleig, també accedeixes. No vols semblar desagraïda.
Esquivant petards (entre altres coses) arribes al centre quan la teva pixera no pot més, i per raons fisiològiques arribes a un bar, col·loquialment anomenat Bar Manolo (tots se'n diuen així) on seria lleig entrar, pixar i marxar. Per tant, frikiment, t'asseus i demanes, una cervesa! I el cambrer pregunta, per a cadascú? No, per a tots. OK. El punkisme arriba a envermellir-nos i proposem demanar quelcom més per arreglar-ho una mica. Demanem una sangria que creiem que de ben segur no ens acabarem. Òbviament la demanem per les circumstàncies, no pas per ganes. Increïblement la sangria va disminuint fins que decidim marxar cap al nostre destí inicial, un bar on havíem quedat prèviament, per a prendre quelcom amb uns amics. Òbviament complim aquest objectiu... i no cal explicar gaire més...
Es fa de dia, vas cap a casa i comences a pensar en demà: quina mala llet tindré, quin mal de cap... I acabes culpabilitzant-te per l'avui: si és que perquè has begut, ja sabies que et passaria...

Remei casolà pas per pas:

No començar a menjar porqueries vàries abans d'arribar a casa pensant que això solucionarà quelcom, com per exemple: xurrus amb o de xocolata, patates fregides...
Treu una olla i posa a bullir pasta (al dente jeje), uns 10 minuts, depenent del tipus de pasta (mira les instruccions del paquet, ho acostuma a indicar xD). Posa-hi una mica de sal i un rajolinet d'oli.
Treu un pot de salsa d'aquelles ja preparades i posa-ho a escalfar a una paella.
Un cop bullida la pasta, l'afegeixes a la paella de la salsa, ho poti poteges una mica, i llest.

Això farà que l'endemà et trobis molt millor: més productiu, més simpàtic... més PERSONA. xD

(Remei casolà proporcionat per una gran amiga, entrada dedicada a ella.)

2006-06-23T14:28:00.000+02:00

La teoria de l'alcohol i la líbido

L'alcohol augmenta el desig sexual. Comprovat empíricament.

Comences a notar una caloreta, una "esponjor" cerebral i un riure fluix... ai ai... i comences a mirar al voltant i no veus a ningú que et cridi l'atenció... mmm... has de demanar una altra copa. Baixes una mica el llistó i comença la caça. I si ets una desgraciada, trobaràs a un tiu delicat i aturadet que no et servirà per desfogar-te ni una mica... però bueno, no perdem la paciència... potser aquesta nit sí.

Aneu amb compte aquesta nit. Bona revetlla!!

2006-06-23T13:19:00.000+02:00

Teoria de las Mujeres

Ya hay una teoría sobre los hombres un poco más abajo, en esta misma página. Hace falta ampliarla, por supuesto, faltan muchas tipologías masculinas. Ahora, sin embargo, me querría centrar en una teoría recientemente desarrollada sobre las mujeres.

Es bien sabido que el género femenino es idiota. Sin faltar al respeto, pero lo es. Que nadie se asuste, no soy misógina (aunque alguna vez lo haya dicho, en broma, of course xD). A ver, me explico.

Las mujeres siempre nos complicamos la vida. Siempre. Cuando una cosa es sencilla, le buscamos la explicación más difícil. ¿Por qué?¿Para qué? Quizá para poner a prueba nuestra propia integridad emocional, eso nadie lo sabe, pero es así.

Las mujeres solemos cometer toda una serie de suicidios emocionales. Es cierto. No podemos evitarlo. Sabemos que si hablamos con nuestro ex el estómago se nos revolverá por dentro, pero da igual, nos gustan los retos. Hablas con él y, obvbiamente, el estómago revuelto. Sabemos que si decimos ciertas cosas, las consecuencias son previsiblemente malas para nosotras, pero es igual, nos siguen gustando los riesgos, y nos tiramos de cabeza. En conclusión nos gusta sufrir... si no, no lo entiendo. Será que tenemos algún gen masoquista?

Las mujeres siempre nos enamoramos de la persona menos adecuada. Pues eso. Quizá es un hecho derivado de la teoría de los hombres plurimonguis, puede ser. Pero el caso es que siempre vamos a fijarnos en el hombre que menos nos conviene, es decir, en vez de fijarnos en los plurimonguis (que pobrecitos, son una monada, al fin y al cabo), nos fijamos en los idiotas emocionales que no nos entienden.

Las mujeres nos dejamos engatusar fácilmente. ¿A quién de nosotras no se le cae la baba cuando la persona "deseada" nos dice cualquier sandez? "qué guapa estás" y ya está, el cerebro femenino se ha activado: "eso es que le gusto" "seguramente no deja de pensar en mi" "me sienta fantásticamente esta camiseta" "ya verás, pronto se me declara". De este postulado cuelga el siguiente:

Las mujeres somos un poco paranoicas. En el sentido de que con las películas mentales que nos hacemos, podríamos darle mil vueltas a los mejores filmes de hollywood. "Hoy no estoy de humor, ya hablaremos" uuuuuuuuuf malo, malo, otra vez el cerebro activado (esta vez con mensajes catastróficos): "ya está, ya he hecho o he dicho algo que le ha molestado" "se ha enfadado conmigo" "me odia, no me quiere volver a ver" "seguro que jamás querrá volver a hablar conmigo"...

De momento... yo creo que ya está, ahora mismo no se me ocurre nada más, pero como en la otra entrada, supongo que se ampliará. Ah! Y espero que nadie se haya sentido ofendido/a. No busco crear conflictos, simplemente quería hacer hincapié en el hecho de que las mujeres también somos clasificables (aunque, of course, siempre está la excepción que confirma la regla). No todas somos iguales, pero seguro que más de una se ha sentido identificada con alguno de los postulados.

[extret de A Cops Amb la Vida ]

2006-06-20T21:06:00.000+02:00

¿Qui no ha mirat mai els comentaris escrits als lavabos de la universitat?

¿Qui no ha rellegit milions de vegades l’etiqueta del Herbal Essence de Clairol, que contiene nutrientes y revitalizantes que dejaran fuerte y brillante tu pelo y te harán sentir una experiencia totalmente orgánica?

Volem saber tot el que heu fet en un lavabo o tot el que podríeu arribar a fer! ;)

2006-06-20T20:13:00.000+02:00

De la teoria del cromosoma Y, se'n deriva la teoria dels plurimonguis.

INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DELS PLURIMONGUIS

Els homes per definició són plurimonguis. Mmm... pensem en plurimonguis com una mena de sinònim de "tontets". Bé, no exactament... és un terme més abstracte... si de cas hauríem de consensuar una definició. Doncs això, els homes per definició són plurimonguis. Aquí no hi ha discussió possible. TOTS ho són. Les ties, en canvi, som idiotes perdudes. No hi ha discussió possible. TOTES ho som.

Alguns homes són només plurimonguis i d'altres són PLURIMONGUIS (= plurimonguis amb majúscules).

A més a més, identifiquem diferents sub-tipologies d'home:

- els IDIOTES EMOCIONALS: són incapaços de reconèixer i comprendre les emocions pròpies i dels altres. No pillen les indirectes... ni les directes tampoc. Un exemple típic i tòpic seria un enginyer, o un informàtic. Acostumen a proclamar al món que "jo no tinc sort amb les dones", quan en realitat tenen darrere a la tira d'admiradores.

- els CABRONS: solen tenir la intel·ligència emocional alta, i ho aprofiten en el seu propi benefici. Van de "machotes", i fan veure que no els importes. Però en el fons els importes (t'adoren, i tu ho saps). Segurs de sí mateixos, saben com fer que una noia se senti especial. Un cabrón sempre et farà saber que estàs molt bona. Les converses amb ell sempre tenen alguna connotació sexual.

(*) Un cabrón mai pot ser alhora idiota emocional. Un idiota emocional mai pot ser alhora un cabrón.

- els FILLS DE PUTA: són aparentment similars als cabrons, però en dolent. En el fons no els importes. Aquest és el tipus d'home a evitar a tota costa!! Un fill de puta t'utilitzarà, es riurà de tu.

(*) No confondre MAI un cabrón amb un fill de puta. Per entendren's, un cabrón et defensarà i recolzarà quan faci falta. Un fill de puta no.

Conclusió:
Idiota emocional: bo
Cabrón: bo
Fill de puta: dolent

2006-06-18T20:30:00.000+02:00

SÍNDROME OBRINT PAS (Síndrome OP)
Riure de quinceañera, acompanyat amb un lleuger toc de soy rúbia, soy tonta, una clara impossibilitat física de tancar la boca per parar de somriure i una humitejamenta dels ulls constant.

EDAT D’INICI
L’inici acostuma a donar-se amb les secrecions hormonals descontrolades que apareixen amb l’adolescència.

CURS
El curs és variable, depenent de la gravetat i de les causes específiques d’aquest estat.

COMPLICACIONS
Inclouen un possible malestar a la cara en general, per la posició facial que comporta, acompanyat de unes molèsties abdominals, pel riure descontrolat que ho acompanya.

PREVALENÇA
El trastorn es força freqüent, sobretot amb el manteniment de situacions extremadament esperades pel subjecte.

INCIDÈNCIA EN CADA SEXE
El trastorn és més freqüent entre les dones, pel qual només es coneix la seva incidència: En dones majors de 12 anys i menors de 25 la incidència és d’un 75%; entre dones de més de 25 anys la incidència baixa fins a un 12%.

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Clarament diferenciat pel soy rúbia, soy tonta pel clar component sexual d’aquest. Al síndrome OP en principi no hi hauria aquest clar component sexual, almenys tan evidenciat com en el cas anterior.
Diferenciat del neuroticisme agut, ja què la gravetat del síndrome OP seria molt inferior.

CAUSES
Les causes del trastorn encara no són clares. Es troben en període experimental. Les possibles causes que s’estan estudiant són:

Excés d’activitat cognitiva (del tipus lleure).
Incapacitat per pensar en temàtiques diferents de: Sexe i temes relacionats amb l’expulsió de matèries sobrants del cos(merda).
Efectes fisiològics produïts per jugar al joc de pluja de paraules o associar paraules en grup (o brainstorming col·lectiu).
Esveramenta general i col·lectiva.
Incapacitat aguda per pensar que no estàs sol/sola al món.

COMORBILITAT AMB

Fòbia social.
Dessensibilització sistemàtica en imaginació.
Relaxació personal.
Ansietat.

FACILITADORS

Alcohol.
Tabac.
TETRAHIDROCANABINOL (THC).
Sexe (o manca d’aquest).
Homes: Testosterona, en general.
Dones: estar en zel.

INDICACIONS
Propietats especials:
Pot curar altres patologies:

TOC(Trastorn Obsessiu Compulsiu).
Ratllamentes vàries.
Mals de amors.
Estrès pre- exàmens i post- exàmens.

2006-06-17T21:38:00.000+02:00

Teoria del Cromosoma Y

Primer postulat de la teoria:

Els homes i les dones som diferents. Aplastant, no? Doncs sí, ja sé que és una chorrada de postulat, però és bàsic per entendre el que segueix.

Acceptant això podreu entendre "el perquè de tot plegat". Perquè és tan difícil que ens entenguem? Perquè tot sembla tan complicat "when you are in love"? Bé, doncs precisament això intenta explicar el segon postulat:

La única cosa que diferencia als homes i les dones NO és el cromosoma Y: ok, ok, també ho sabieu, oi? Sí, però no és tan fàcil d'entendre. Aquest postulat ve a refutar la idea de que els homes i les dones som només diferents genèticament.

Ja en tenim dos. Però estic d'acord en que no diuen gaire cosa i és que... en realitat, el postulat important és el tercer:

El cromosoma Y canvia la fisiologia del cos i, per tant, la de la ment: és a dir, tots sabem que aquest "meravellós" cromosoma canvia la constitució física del fetus, fent que es converteixi en un mascle. Aquí no m'hi poso. Però... el postulat ve a dir que juntament amb aquests canvis, a la llarga, el cromosoma Y acaba prenent un paper decisiu en la formació de la ment d'aquests mascles (que quan neixen, i durant la seva infantesa són taaaaaaaaan monos....).

I aquí ve el problema, estimats meus. El problema és queel cromosoma Y afecta al cervell. De quina manera? Doncs depén de l'home:

A alguns els dóna per enguarrir-se (nou verb; algun dia faré un diccionari propi): és a dir, alguns es refugien en la seva condició de mascles per proferir marranades, insults i vexacions vers les dones (o vers els àrbitres de fútbol / jugadors; depén del moment). També pot ser que els dóni per determinar que qualsevol lloc és bo per rascar-se els collons (perdoneu-me l'expressió). [Per sort aquests homes estan desapareixent i cada cop en queden menys, però els que queden... buf, es fan notar!].
A d'altres els dóna per determinar que ells són més homes que els altres homes (i per suposat, que les dones): aquests especimens són aquells que es fiquen contínuament en baralles, que busquen brega. Sempre estan per sobre de tot. Serien... el típic mascle dominant (que també sol rascar-se els ous en públic per demostrar que els té). Aquest tipus sol ser comòrbid amb l'anterior.
Un tercer tipus serien aquells que, directament, tenen la intel·ligència emocional afectada: aquesta característica, però és bastant comuna en tots els homes, però hi ha uns, en especial, en els que la seva és anormalment reduïda. Són aquells homes que no vigilen amb el que diuen. Que fan més mal amb les paraules que amb els punys. Que no se n'adonen de quan una dona té interés en ells (amb la conseqüent desesperació de la pobra fèmina, que sol ser idiota perduda [això és una altra teoria "la del doble cromosoma X" que ja desenvoluparé un altre dia]) i, per tant, solen estar desesperats perquè no troben a una dona (quan, molt probablement, més d'una ja li tingui l'ull posat a sobre, però ells no se n'adonaran mai de la vida, fins que la pobra noia que frega la follia ja, els hi diu clarament (i de vegades ni amb això s'ho creuen) o els hi posa una meta a la cara, directament).
El quart tipus són aquells als que el cromosoma Y ha afectat tant al cervell com als seus òrgans sexuals: es solen denominar a ells mateixos "sex machine". Tenen un radar de dones fàcils que els permeten descarregar la energia que el seu cromosoma Y els brinda. Creuen que tenir-los penjant a l'entrecuix és el millor regal que els hi podrien haver fet mai. Aquest grup també es pot denominar "el grup fantasma" i no per què no se'n vegin (que per desgràcia se'n veuen molts) sinó per lo fantasmes que poden arribar a ser.

Sincerament, a mi els que més m'agraden són els tercers. Al cap i a la fi solen ser encantadors, una mena de "genis de l'amor despistats (despistadíssims)", que són bons amics i... No! Aviam, són macos com a amics... però són molt desesperants quan t'enamores d'ells!
En fi, l'últim postulat de la teoria, el que li dóna nom, bàsicament és:

El magnífic cromosoma Y fa que els homes es converteixin en uns cabrons en potència. Tots, sense cap mena d'excepció. No, no, homes meus, no us indigneu, que ara va l'explicació: el cromosoma Y fa que no us entereu de la missa la meitat (si seguiu llegint entendreu què vull dir). Aquest fet fa que les dones ho tinguem moolt complicat per entendre-us i per comunicar-nos amb vosaltres amb la qual cosa arribem a uns graus de desesperació que no són normals. I és que sembla que realment volgueu fer-nos patir, quant més, millor (que sigui així o no és una cosa que ens haureu d'explicar algun dia).

[Extret de: http://alepsi.blogspot.com/2006/03/el-cromosoma-y-o-bacroni.html]

2006-06-16T20:49:00.000+02:00

Hola,

Vet aquí el bloc sobre les teories que ens anem inventant dia a dia un grup d'estudiants de psicologia. Les fem per passar l'estona, i òbviament les pensem en clau d'humor, per riure. I les penjarem per compartir-les amb tots vosaltres, esperem que us agradin, o si més no, que us facin gràcia.

Molts joves que comencen la carrera de psicologia, es troben desmotivats davant un currículum espès que poc s'acosta a les expectatives que tenien en un principi sobre com seria la titulació. Però de vegades hi ha coses que criden l'atenció, i que ajuden a mantenir els ànims, i a seguir estudiant. Personalment, la teoria a la que tinc més carinyo és la de la dissonància cognitiva. No pregunteu per què. Senzillament la trobo apassionant. M'encanta. Per això vull dedicar les meves aportacions en aquest bloc al senyor Festinger, autor de la teoria, perquè ell no ho sabrà mai, però l'admiro, de veritat.

Intentaré explicar-vos-la, el millor que pugui. Al contrari que la resta de teories d'aquest bloc, aquesta no ens l'hem inventada nosaltres, sinó que és real i completament seriosa.

TEORIA DE LA DISSONÀNCIA COGNITIVA

Leon Festinger (1919 - 1989)

Festinger va néixer a Nova York. Va estudiar psicologia a l'Univeristat d'Iowa, on va ser deixeble de Kurt Lewin (dinàmica de grups). El seu llibre The Theory of Cognitive Dissonance, va ser publicat l'any 1957 (Stanford U. Press).

La dissonància cognitiva és un estat de malestar psicològic que patim quan hi ha incongruències entre el nostre sistema d'actituds (o idees) i les nostres accions. Quan pensem d'una manera però actuem d'una altra, aquesta actuació és dissonant amb les nostres creences o els nostres ideals. Intentem reduir la dissonància, i apareixen justificacions en front a la incoherència cognitiva, busquem reestablir la tranquil·litat. Justifiquem les nostres accions. Quan una persona està reduïnt dissonància, no admet els seus errors. Al contrari, els amaga o fins i tot els transforma en virtuds. Ara podeu pensar en allò que es diu a vegades "Si tornés a començar, ho faria exactament igual...".

procés de dissonància cognitiva = 2 cognicions contradictòries

Una persona que experimenta dissonància manifesta indicis de sentir-se incòmoda. Com reduïm aquesta dissonància? Canviarem una de les dues cognicions, és a dir, canviarem d'actitud (el qual justificarà les nostres accions).

El primer que em ve al cap ara és allò de Cuando la profecía falla (o no se cumple). Per exemple, les sectes que diuen que s'acabarà el món un dia concret, i al final el món no s'acaba, i després diuen que si el món no s'ha acabat és pq ells han estat resant, etc etc. Hi ha una incogruència entre el què creien que passaria i el que ha passat, i en busquen explicacions per justificar-ho (reduir la dissonància).

Un altre exemple clàssic sobre dissonància cognitiva: tinc un grup de persones amb opinions diferents. Selecciono a les persones amb una actitud més negativa envers un tema concret. Els faig llegir per la ràdio un text que defensa aquell tema (recordem que ells estan en contra, és a dir, tenen la opinió contrària a allò que estan llegint). A la meitat d'ells, els pago 5 euros per la feina feta (llegir l'article). A l'altra meitat, 100 euros. Aleshores torno a mesurar l'actitud de tots els participants en l'experiment. El grup que ha tingut un major canvi d'actitud ha estat el dels 5 euros. Per què? Perquè les persones que han rebut 100 euros tenen molt clar que han llegit l'article de la ràdio pels diners, a canvi dels diners. A les persones que han rebut 5 euros els costa més justificar el que acaben de fer, no poden justificar haver llegit aquell article només a canvi dels 5 euros, i busquen altres explicacions, com per exemple, que en realitat no estàven tant en contra d'allò que estaven llegint (canvi d'actitud envers el tema). Així doncs, quan fem una cosa que va en contra dels nostres ideals, apareix el fenòmen de la dissonància cognitiva. També passa igual quan mentim, si no tenim gaire clar perquè estem mentint, ens acabem creient les nostres pròpies mentides.

Després de prendre decisions, també acostuma a aparèixer la dissonància. Un altre exemple: en un experiment es va mostrar a un grup de dones diferents aparells electrodomèstics (una torradora, una cafetera elèctrica, etc) i va demanar que els valoréssin en funció de quin els agradava més. Com a recompensa, els van deixar escollir un aparell per a que se l'enduguéssin a casa. Cada dona en va escollir un, i els hi van regalar. Aleshores l'experimentador va repetir la valoració (els va tornar a demanar que valoréssin tots els electrodomèstics), i es va trobar amb que aquesta vegada, les dones havien valorat més positivament que al principi l'aparell que havien rebut com a recompensa. Qualsevol aspecte negatiu de l'objecte preferit és dissonant amb el fet d'haver-lo escollit, i qualsevol aspecte positiu de l'objecte no escollit és dissonant amb el fet de no haver-lo escollit.

Bé, suposo que ja us heu fet una idea del que postula aquesta teoria.

Un lema final:
"Actua como penses o acabaràs pensant com actues"